El 23 de maig, el primer ministre australià , John Howard, va dir als musulmans que vulguin viure sota la Sharia islàmica que marxin d’Austràlia; en uns moments en que el govern es troba aïllant a possibles grups radicals que podrien en un futur llançar atacs terroristes contra el poble d’aquesta illa-continent.
Així mateix, Howard va despertar la fúria d’alguns musulmans australians quan va dir que ha donat tot seu suport a les agències de contraintel·ligència australianes perquè espiïn en les mesquites que hi ha a la nació.
‘Els que han d’adaptar-se al arribar a un nou país són els immigrants, no els australians’, va expressar amb fermesa el mandatari. ‘I si no els agrada, que se’n vagin. Estic fart de que aquesta nació sempre s’estigui preocupant de no ofendre a altres cultures o altres individus. Des l’atac terrorista a Bali, hem experimentat un increment de patriotisme entre els australians’. ‘La nostra cultura s’ha desenvolupat sobre segles de lluites, proves i victòries de milions d’homes i dones que van venir aquí a la recerca de llibertat ‘, va afegir Howard. ‘Aquí parlem anglès fonamentalment’, va dir el primer ministre en un moment del seu enèrgic discurs. ‘No parlem àrab, espanyol, rus, japonès ni cap altra llengua. Per tant, si els immigrants volen convertir-se en part d’aquesta societat, que aprenguin el nostre idioma! ‘ El mandatari va continuar dient que la majoria dels australians són cristians. ‘Això no és una ala política ni un joc polític. Es tracta d’una realitat. Es tracta d’homes i dones d’ascendència cristiana que van fundar aquesta nació basant-se en principis cristians, la qual cosa és ben documentat en tots els nostres llibres. Per tant, és completament adequat demostrar la nostra creença en les parets de nostres escoles. Si Crist els ofèn, aleshores els suggereixo que busquin una altra part del món per viure, perquè Déu i Jesucrist són part de la nostra cultura ‘. ‘Tolerem les vostres creences, però heu d’acceptar les nostres per poder viure en harmonia i pau al nostre costat’, va advertir Howard. ‘Aquest és el nostre país, la nostra pàtria, i aquests són els nostres costums i estil de vida. Permetrem a tots que gaudiu de lo nostre, però quan deixeu de queixar-vos, de ploriquejar i de protestar contra la nostra bandera, la nostra llengua, el nostre compromís nacionalista, les nostres creences cristianes o el nostre mode de vida. Us recomano que aprofiteu la gran oportunitat de llibertat que teniu a Austràlia. Aquí teniu el dret de marxar a on més us convingui!’ ‘A qui no els agradi com vivim els australians’, va prosseguir Howard. ‘Tenen la llibertat de marxar. Nosaltres no els obliguem a venir. Vostès van demanar emigrar aquí, així que ja és hora que acceptin al Païs que els va acollir’.
Les idees dels grans homes s’han de divulgar.
I la pregunta és, sentirem mai un discurs així al nostre païs, fet per un mandatari?
Moltes llunes han passat des que ho vaig veure per primer cop, al Capitol, on no em perdia cap de les seves pelis, al cap dels anys la van passar per la tele i la vaig poder gravar….la dona es va encarregar d’esborrar-ho….sense voler.
Ara, l’he trobat aquÃ, a la xarxa i com que en tinc la oportunitat, ho vull compartir amb tothom.
Són 7 minuts de glòria del cinema, 7 minuts d’Òscar a la millor música, a la millor interpretació, direcció, actors secundaris, actrius, …..
Jo, el Vllano, prenent el control d’aquest blog per unes hores em prenc plens poders per actualitzar-lo i donar suport a la penya filiprim. A continuació unes tonteries per fer proves.
La gran massa que formem tothom, els que vivim, treballem i votem aquÃ, estem ficats dins del sac dels polÃtics, que estan encaparrats a ubicar-nos a un o altre bà ndol, segons el nostre pensament….o el seu??
Una persona em deia un dia -jo soc treballador, sempre he estat treballador, jo voto al PSOE perquè soc “obero†i he de votar al Partit Socialista “Obrero†Espanyol….i aquest era el seu argument.
Tot això són uns quants exemples dels molts que hi ha que demostren LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES i de lo malament que ho passarem, perquè, al cap i a la fi, els polÃtics fan el necessari per no deixar anar la cadira….però d’aixo ja en parlarem un altre dia.
Com ha sortit això? Doncs com us ho diria, …. (musiqueta d’arpa, mirada enrera, ….)
A long time ago……resulta que el NÃ stic va fitxar al mercat d’hivern a un jugador, procedent de l’Udinese i tot un desconegut per tothom.
Els vÃdeos, els informes, tot, absolutament totes les referències sobre el jugador eren immillorables, unes expectatives fantà stiques. Tots esperà vem amb ganes veure’l sobre la gespa, meravellant tothom i sortint del camp amb les dues orelles i la cua del à rbitre, i a espatlles dels afeccionats, qual “torarire”.
Han calgut no se quants mesos per poder veure’l jugar al camp, va debutar faltant 4 partits, o 5, no ho recordo, tant se val, tampoc recordo el seu joc, doncs va estar camuflat entre tots els altres els 15 o 20 minuts que va jugar. Crec que va arribar a tocar la pilota….
Des de el dia aquell no se si ha tornat a jugar, però el que està clar que no ha vingut a salvar al Nà stic, al menys enguany.
El Jordi Blanch va agafar el repte, i va dir per antena que jo en fos el president, i aquà em teniu, com a president “virtual” d’una penya de la qual estic jo solet, de president, vocal, tresorer i soci o penyista….
La setmana passada va venir al nostre camp un mitjamerda d’aquests, petitot i xulo com cap, i es va carregar el partit, com fan tots. Si aquell paio i els seus “ajudants” no haguessin arribat a casa…. segur que quan tornessin a pitar al NÃ stic s’ho pensarien millor. No se, podria cremar-se el cotxe….amb ells dintre, es poden quedar sense frens…..hi ha tantes maneres d’avisar-los a tots…..
En fi, tota una fauna que personalment trobo bastant llastimosa.
Jo, vaig tot l’any disfressat, tot l’any faig broma i me’n foto del món, em poso una careta i espanto al de la vora, em vesteixo de Rambo per anar pel bosc al rovelló, canto sense vergonya unes havaneres i ballo per fer riure, tot l’any menys per carnaval, que faig vacances i gaudeixo mirant la resta del món.´
I això si tens sort i no s’et crema el nen, la nena o….la teva pròpia roba!!!
Si vull anar a una festa de foc, em vesteixo brut i vell, amb roba que es pugui foradar d’una cremada sense que a mi m’importi, ni a la meva dona, es clar. Però resulta que per carnaval, vas vestit normal, amb roba neta i “mudat”, i de sobte apareix una espurna volant, que encara que està s amagat, et busca!!! et busca per apagar-se damunt la teva roba….aquella jaqueta que va costar tants diners la temporada passada, i que et tenia que durar 4 anys com a poc…..la segona temporada i ja serveix per colar el suc de taronja….
I com dic de Carnaval, dic pel seguici popular i totes aquestes festes on ens han fotut als diables i hem d’aguantar-los tant si com si no.
Bé, m’he compromès amb els meus amics de Tarragona Rà dio a presidir la penya Filiprim, dedicada amb tot el carinyo del món al grandÃssim jugador Mohamed Rabiu Alhassan.
