Rovellons i altres bolets.

M’agrada la natura!!

Una de les meves afeccions és la de caminar pel bosc. Quina cosa millor hi ha que calçar-se les botes,  acompanyat de la motxilla i el bastó posar-se a patejar pels camins gaudint de la solitud de la muntanya.

A la matinada, veure sortir el sol a l’horitzó, entre els arbres, amb la companyia del cant d’algun ocell matiner, de la fresqueta (o fred, segons l’estació), la rosada i la humitat de l’alba, aquella olor fresca de tot plegat, olor de….bosc, barreja d’arbres, molsa, humitat, terra, herbes, matolls,  plantes i bolets (quan n’és l’estació).

De ben petit que mon pare em portava al bosc, a fer rovellons, i suposo que deu tenir a veure en el meu amor per la natura també.

M’ensenyava on sortien, quan ho feien, com tenia que buscar-los i el més important, a ser respectuós amb la natura i que ningú sabés on els trobava, doncs els rovellons sempre surten al mateix lloc, any rera any, i si et veuen a un lloc i n’estàs agafant…..ja és de domini públic, la resta la vaig anar posant jo, amb els anys…..

Jo, clarament influenciat per les películes, i amb la fantasia d’una criatura anava el bosc com un Rambo qualsevol, amb el meu ganivet al cinturó, i caminant sense fer soroll, sense badar boca, escoltant el silenci i amb els 5 sentits a la guait, preparat per amagar-me de qualsevol “enemic” que podés aparéixer.

Aixxxxxxx, quins temps aquells……quins records…..però el que passa és que no han passat els anys, doncs la única diferència d’aquells temps és que ja no soc la criatura que era llavors, però la resta segueix igual.

La fantasia ja no hi és….o si, només em queda una cosa que llavors no podia perquè no n’hi havia com ara que és la roba de camuflatge i que un dia d’aquests m’aniré a comprar. Tret d’això, segueixo anant pel bosc com un fantasma, amagant-me si sento algú, deixant fins la darrera branqueta on l’havia trobat i esborrant les empremtes de les meves botes si cal, per on passo jo no n’ha de quedar rastre. Fins i tot, un dia, tot just entrar al bosc, de sobte va aparéixer un cotxe, per un caminet, havia acabat de ploure i jo estava sec…..vaig fer un “cuerpo a tierra” saltant al darrera d’una mata…..vaig anar xop tot el matí……però no em va veure!!!

Avui dia és diferent, doncs la gent va al bosc com el que va a Port Aventura o a la platja a passar el dia. Abans omplia el cistell dissabte i si hi tornava diumenge podia tornar a fer-ho, avui no l’omples ni anant tota la setmana si no tens un sant de cara. Però el mal no és aquest, el mal és la merda de gent que va pel bosc, el poc respecte que hi ha per la natura. Començant pel soroll, la “contaminació acústica”….aquells crits per buscar-se, per dir que han trobat el que sigui o per explicar-se històries mentre caminen sense poder gaudir del silenci del bosc, els ocells, el vent xiulant entre els arbres…..potser això em molesta només a mi , però ho fa, tot i que el que de debò em molesta, em sap greu i m’encén la sang és trobar papers, llaunes, la típica bola de “paper de plata” que embolicava el bocata, les pells de la fruita, taps de botelles i les mateixes botelles de vidre…..tot, llençat per terra allí on han parat els malparits de torn a esmorzar.

La segona part d’aquesta incultura que té el cervell menjat a moltíssima gent que va pel bosc és el fet de trencar i destruir el que no serveix per omplir el cistell. Perquè collons han de trencar tots els bolets que es troben per la muntanya, bolets que no coneixen i que molts cops són comestibles i no ho saben.

Anar caminant, veure-ho tot trepitjat, bolets trencats per arreu, tot tipus de deixalles, sentint crits i darrerament, el bosc cada cop més sec, és verdaderament desencisador. Cada cop m’agrada menys anar a la muntanya a la tardor, al menys la de la vora,  cada cop vaig més lluny, cap al Pirineu, que tot i no ser el paradís, no està tan explotat com les muntanyes de Tarragona.

Ara, com que ho puc fer, aniré fotografiant bolets i els aniré penjant aquí, amb la seva fitxa per poder-la consultar. No soc micòleg, però posaré el que pugui per fer aquesta una petita pàgina de consulta.

Ja veurem que en sortirà d’aquí…..al menys segur que un la consultarà….jo mateix.

Moltes fotografies no tenen nom, doncs calculo que conec un 3% dels bolets que trobo pel bosc, però aniré consultant i ho aniré posant al dia mica a mica. També us agrairé els vostres ajuts i comentaris per aconseguir-ho.