Amb dos collons!!

El 23 de maig, el primer ministre australià , John Howard, va dir als musulmans que vulguin viure sota la Sharia islàmica que marxin d’Austràlia; en uns moments en que el govern es troba aïllant a possibles grups radicals que podrien en un futur llançar atacs terroristes contra el poble d’aquesta illa-continent.

Així­ mateix, Howard va despertar la fúria d’alguns musulmans australians quan va dir que ha donat tot seu suport a les agències de contraintel·ligència australianes perquè espiïn en les mesquites que hi ha a la nació.

‘Els que han d’adaptar-se al arribar a un nou paí­s són els immigrants, no els australians’, va expressar amb fermesa el mandatari. ‘I si no els agrada, que se’n vagin. Estic fart de que aquesta nació sempre s’estigui preocupant de no ofendre a altres cultures o altres individus. Des l’atac terrorista a Bali, hem experimentat un increment de patriotisme entre els australians’. ‘La nostra cultura s’ha desenvolupat sobre segles de lluites, proves i victòries de milions d’homes i dones que van venir aquí a la recerca de llibertat ‘, va afegir Howard. ‘Aquí parlem anglès fonamentalment’, va dir el primer ministre en un moment del seu enèrgic discurs. ‘No parlem àrab, espanyol, rus, japonès ni cap altra llengua. Per tant, si els immigrants volen convertir-se en part d’aquesta societat, que aprenguin el nostre idioma! ‘ El mandatari va continuar dient que la majoria dels australians són cristians. ‘Això no és una ala polí­tica ni un joc polític. Es tracta d’una realitat. Es tracta d’homes i dones d’ascendència cristiana que van fundar aquesta nació basant-se en principis cristians, la qual cosa és  ben documentat en tots els nostres llibres. Per tant, és completament adequat demostrar la nostra creença en les parets de nostres escoles. Si Crist els ofèn, aleshores els suggereixo que busquin una altra part del món per viure, perquè Déu i Jesucrist són part de la nostra cultura ‘. ‘Tolerem les vostres creences, però heu d’acceptar les nostres per poder viure en harmonia i pau al nostre costat’, va advertir Howard. ‘Aquest és el nostre país, la nostra pàtria, i aquests són els nostres costums i estil de vida. Permetrem a tots que gaudiu de lo nostre, però quan deixeu de queixar-vos, de ploriquejar i de protestar contra la nostra bandera, la nostra llengua, el nostre compromís nacionalista, les nostres creences cristianes o el nostre mode de vida. Us recomano que aprofiteu la gran oportunitat de llibertat que teniu a Austràlia. Aquí teniu el dret de marxar a on més us convingui!’ ‘A qui no els agradi com vivim els australians’, va prosseguir Howard. ‘Tenen la llibertat de marxar. Nosaltres no els obliguem a venir. Vostès van demanar emigrar aquí, així que ja és hora que acceptin al Païs que els va acollir’.

Les idees dels grans homes s’han de divulgar.

I la pregunta és, sentirem mai un discurs així al nostre païs, fet per un mandatari?