Sempre plou sobre mullat
(I vaig dedicar el primer post del 2010 a desitjar sort i felicitat per tothom)
Com si no en tinguessin prou amb ser el país més pobre del continent americà, i dels més pobres del món sencer, com si no en tinguessin prou amb ser un país en que la corrupció a tots els nivells és a l’ordre del dia, com si tot això, barrejat amb la fam i la misèria, ara, la terra s’enfada i els envia un terratrèmol devastador i ho destrossa tot.
Pobre gent, ells vivien, més o menys feliços, però anaven fent, com va fent tota la humanitat, tirant endavant amb més o menys penúries, amb més o menys esforç, amb més o menys ganes, però vivint i seguint. És el nostre destí.
I ara que? doncs com ha passat a la història de la humanitat i com marca aquest nostre destí, a seguir endavant.
Molts s’hauran quedat pel camí, molts somnis que es perdran, molts d’altres hauran de seguir endavant amb el terrible pes d’haver de seguir sols o amb la manca d’algú estimat, la vida seguirà, el sol seguirà sortint cada dia per donar-nos vida a la resta, però durant molt de temps, aquest sol es veurà amb una capa de boira que no el deixarà lluir bé, tan sols el temps desfarà aquesta boira….tan sols el temps….tan sols per alguns….
Dintre d’algunes setmanes sabrem amb més o menys exactitud quantes persones hauran anat a veure al pare, ara es parla de 50.000 però que poden arribar a 250.000, i el tsunami de fa uns anys va ser demolidor…
La resta del món, s’ha abocat a ajudar-los, normal, però aquí apareixen els meus dubtes: Ja els arribarà tot l’ajut? El que haurien de fer els senyors de la ONU, amb els seus cascs blaus, és fer-se càrrec del tema.
És a dir, tu entregues una pila de tones de menjar i ajuts de tot tipus a un govern corrupte perquè els reparteixi a la gent? que dius home!!, estàs de conya? només la meitat o menys del material farà cap on es necessiti, la resta es perdrà pel camí. I aquí és on la ONU hauria d’agafar cartes i dir-los que ells s’encarreguen de repartir el material, menjar, aigua, medicaments i tot el que arribi i el govern a començar a treballar pel país, que si abans tenien feina ara se’ls ha multiplicat per 100.
El que més greu sap de tot això, aquí i a qualsevol lloc, és veure que molts dels que ho pateixen són canalla, i això si que és trist, els petits, que veuen trencada la seva infància amb esdeveniments en els quals ells no poden ser més que víctimes, innocents víctimes.
Per tota la gent que ha patit el terratrèmol, per tots ells i per tots els infants que ho estan vivint, pels que no han sobreviscut….per tots el meu cor és amb ells.
