Catalunya Ràdio, l’has cagat!

Feia molt que volia donar la meva opinió del tema i com em va dir el Villà , és qüestió de posar-s’hi, així que som-hi!!

Amb la reestructuració de la programació , senyor Catalunya Ràdio, l’has cagat….i molt!!

Comencem pels matins….que hem de dir dels matins?? Quan hi havia el Cuní, va marxar a les Amèriques i hi van posar a l’Antoni Bassas, vaig pensar…aiiii….. però va resultar que l’Antoni és un crack!, i li va donar al programa la seva personalitat i el va convertir en més referent que quan el portava en Cuní.

Jo, com moltí­ssima gent n’era un fan incondicional, les tertúlies, els convidats, les entrevistes, sense donar mostra de cap color polí­tic però amb el rerefons nacionalista que es desprenia, sempre defensant lo nostre, amb preguntes punyents i molts cops incòmodes per l’entrevistat, amb la seva crosta que tant va molestar a algú, i com no, acabant amb l’APM, genial programa que jo ja escoltava quan el feia als vespres abans del matí.

I amb tot això què? Doncs el foten fora i ens posen a la Neus Bonet.

La Neus, una gran veu, una gran locutora, però….no passa d’aquí­, de gran veu i gran locutora. La Neus hauria d’estar al Catalunya Informació llegint notí­cies, que és el que millor fa i la única cosa que sap fer. Quin desastre de programa!!

Per feina, dos copa a la setmana vaig a diverses ciutats de la província de Barcelona, i a les 6 del matí ja soc a la carretera. A les 8 ja he escoltat les mateixes notí­cies 3 o 4 cops!!!, talment com Catalunya Informació, això si, a cada moment ens van posant la falca que diu “El Matí de Catalunya Ràdio amb Neus Bonet” o ” tots fem el matíde Catalunya Ràdio amb Neus Bonet“…i ella va llegint, sempre el mateix i fa llegir als col·laboradors, sense cap gràcia, no desprèn sentiments el programa, no il·lusiona, avorreix directament. Algun cop, molt pocs, fa un comentari d’alguna notícia que mereix un comentari, bé per bèstia o per rara, tant se val, però es mereix un comentari i ella ens sorprèn sempre amb el mateix  “Deu n’hi do“….i aqui acaba el comentari de text.

Com que el programa ha baixat audiència, gens estrany, fins i tot per la televisió l’anuncien…i el que deia abans, cap a Catalunya Informació directa, doncs només cal veure aquell mig somriure forçat que fa, aquella mirada com de fàstic, que se’m passen les ganes d’escoltar-la del tot.

Ara les tardes, que tenim a les tardes? Un altre desastre!!

El Clapés i la seva colla estiraven molt, molt. Llavors ens van posar al Julià, que va ser un glop d’aire fresc doncs el Toni Clapés és bo, però no deixa de ser sempre el mateix….no se, acaba fent-se monòton de vegades. Al Julià  li va costar una miqueta, però va posar la seva personalitat, la seva signatura, i segons la meva opinió, va acabar escombrant al Toni Clapés fins i tot del record, era genial.

Ara, han fotut fora al Julià i ens han posat la Marta Alonso que acompanyada de la Flora Saura volen fer un programa que de moment, és molt lluny del cim posat pel Julià.

No té veu la Marta, així com la Neus té una gran veu, la Marta té una veueta, que surt sempre per sota de qualsevol que parli o soroll que hi hagi. No dona sensació de seguretat ni criteri. Si que el programa té la seva empremta, la signatura, però elles no són a l’alçada. Sota la meva opinió, eh?

I per acabar, el suplement que el mestre Xavier Solà va crear i posar al cim fent ombra a tots els programes de capde, ha quedat com un record….aquells “volta’l”, “i taaaaant”, la candòlia que ell ha fet famosa, els seus “xuxets”…. s’han quedat en un suplement normalet, per passar el matí però com el pots passar amb qualsevol altra cadena.

No obstant, també cal dir que Catalunya Ràdio segueix tenint una sèrie de programes conduïts per grans professionals que encara tallen el bacallà. El Manel Fuentes amb els seus Problemes Domèstics(collonut), el concurs d’idees del mestre Solà  (fantàstic), l’Ofici de Viure del Gaspar (sublim), el Cafè de la República (genial). Per mi són els quatre programes a seguir, ja que dels esports no es pot dir res, és com escoltar Barçalunya Ràdio. El visitant també és bo, però pels que no dormin així com La Nit dels Ignorants, (tot i que encara recordo al Carles Cuní­, que va marcar una època), ara no l’escolto….dormo.

Conclusions:

Al Matí escolto les primeres notí­cies i llavors poso el CD, a la tarda torno a escoltar al Clapés a RAC 1 i els caps de setmana no escolto la ràdio.