LA PENYA FILIPRIM

Bé, m’he compromès amb els meus amics de Tarragona Ràdio a presidir la penya Filiprim, dedicada amb tot el carinyo del món al grandíssim jugador Mohamed Rabiu Alhassan.

Com ha sortit això? Doncs com us ho diria, …. (musiqueta d’arpa, mirada enrera, ….)

A long time ago……resulta que el Nàstic va fitxar al mercat d’hivern a un jugador, procedent de l’Udinese i tot un desconegut per tothom.

Els vídeos, els informes, tot, absolutament totes les referències sobre el jugador eren immillorables, unes expectatives fantàstiques. Tots esperàvem amb ganes veure’l sobre la gespa, meravellant tothom i sortint del camp amb les dues orelles i la cua del àrbitre, i a espatlles dels afeccionats, qual “torarire”.

Però, (sempre hi ha un però) vet aquí que passaven les hores i del jugador no es sabia res, només que estava fitxat. Bé, passaven les hores….passaven els dies….passaven les setmanes…. 22, 22 dies van haver de passar perquè arribés a Tarragona!!!

Llavors, un cop aquí, la segona part, el segon “però”, resulta que el jugador no està a punt per jugar, no està adaptat al tipus de joc nostre, no entén cap idioma, no entén res, no està en forma, li falta ritme,…. és a dir, res de res, fiasco!

Han calgut no se quants mesos per poder veure’l jugar al camp, va debutar faltant 4 partits, o 5, no ho recordo, tant se val, tampoc recordo el seu joc, doncs va estar camuflat entre tots els altres els 15 o 20 minuts que va jugar. Crec que va arribar a tocar la pilota….

Des de el dia aquell no se si ha tornat a jugar, però el que està clar que no ha vingut a salvar al Nàstic, al menys enguany.

I que hi té a veure la penya Filiprim? Doncs aquest home no té massa pinta de futbolista, més aviat té pinta de maratonià, primet i escanyolit, tot i que alt. Un dia, a la retransmissió del partit de “Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat” (sempre l’escolto, i des del camp també) el Quim Pons deia que volia fundar la penya Diop, pels grans partits que ha fet des que va arribar, i l’Àngel Garcia també parlava bé de no se qui, vaig veure oportú enviar un correu electrònic proposant la penya Filiprim pel Rabiu que s’estava escalfant a la vora del camp. Crec que el sentit de l’humor és important sempre, i a mi m’agrada deixar la meva signatura catxonda sempre que puc.

El Jordi Blanch va agafar el repte, i va dir per antena que jo en fos el president, i aquí em teniu, com a president “virtual” d’una penya de la qual estic jo solet, de president, vocal, tresorer i soci o penyista….

I aquí us deixo el repte jo a vosaltres, podeu anar-vos apuntant a la penya, que quan en siguem uns quants hauré de fer quelcom.

Podeu fer-ho deixant un comentari o amb un e-mail.

 

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!