No puc marxar
Veig que no puc estar lluny de Tarragona quan el Nà stic juga fora. No vaig poder ni escoltar-lo ni res de res, a les 11 de la nit em trucaren per dir-me que havien perdut. La llà stima és que no sigui per culpa meva, doncs quedaria arreglat no marxant més fora de la ciutat en diumenge.Lo fotut és que perden tant si hi soc com si no hi soc, si l’escolto com si no puc fer-ho….ja no se que fer.
Ja em disculpareu per la comparació, no vull ferir sentiments a ningú, però nosaltres, els afeccionats, som com una vÃctima dels maltractaments de la parella… quan ja et fan creure que juguen millor, que s’hi posen, que tot canviarà , et foten la bufetada un altre cop, que si tot canviarà , no passarà més….i la propera setmana…PLAF!!! tornem-hi, llavors, tornen a fer veure que juguen una miqueta bé, guanyen un partit…ja anem bé, ja no som els d’abans….PLAF!! A L’ALTRA GALTA!!!…i nosaltres però, seguim, perquè estimem al Nà stic…NEVERENDING HISTORY.
Esperem que acabi bé però, hem d’aguantar fins que acabi la lliga, i si la cosa sortÃs malament (crec que no) hem de fer rodar caps!!! Els que convinguin!!!.
Fa quatre anys era diferent, el Nà stic era temut als seus desplaçaments….ara jugar amb el Nà stic és puntuar segur, i al nostre camp….també!
En fi, a veure si aquesta setmana ens tornen a prometre quelcom de bo i guanyem al “último de la listaâ€Â
VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!
