Entre els pebrots i el pessebre.

Va dir el senyor entrenador que hi havia xuaors que no havien complert (ens han pres el pel a tots) i que ja voriem quan tornarien a jugar.
Com que pitjor ja no podem anar, doncs de moment som equip de 2 B, soc partidari de que apliqui mesures tipus Koeman, les pomes podrides a la brossa directament, ni passar per la fracció orgànica, AL REBUIG!! i es posen jugadors de La Pobla, del Roda, dels juvenils o els infantils, que segur que deixaran la pell al camp molt més que els que tenim ara.

Sabeu que és això? És el Pessebre de Can Nàstic.
Està ple de figuretes, que estan sempre quietes, tenim reis que fan regals fantàstics als rivals, tenim aquell pescador que sempre té la canya a punt, però mai pesca res, tenim bou, tenim mula, la mare de Deu a la porteria, el grapat d’ovelles….que van de cap a l’escorxador, els tenim tots fins i tot tenim el personatge que més es veu tot i que està sempre amagat, el caganer del president. L’Àngel es veu que ha sortit volant el pobre, al veure el percal….i com no, com tot bon pessebre d’exposició hi ha els que paguen per veure’l que som nosaltres.

En fi…..dissabte a veure al Lluis i a alguns dels nostres que es salven de la cremà.

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!

Els àrbitres

Que deuen tenir aquests personatges que els posa pel damunt dels jugadors i els seguidors?? POT SER QUE SIGUIN LES BANYES???.

És una vergonya veure com aquest colectiu és capaç de jugar amb els sentiments de la gent, com es carreguen els partits, s’en foten dels afeccionats, dels jugadors i de qui convingui, amb total impunitat i molts, amb una xuleria desproporcionada que et fa sortir els instints més primitius i amagats: la violència, l’agresivitat i les ganes de matar.

Perquè ho fan? perquè són així? Doncs perquè són elements molt simples, són gent corrupte que es deixa subornar per qualsevol o simplement, que són a les ordres dels “jefe”, subordinats del Villar, el Sanches Arminio o dels equips grans, incapaços de decidir entre el bé i el mal, cobren una milionada i no volen deixar escapar la mamella.

I perquè els jugadors han d’ésser professionals, els entrenadors també i qui decideix el partit, al cap i a la fi, qui mana, és un miserable afeccionat que no es coneix ni el reglament?….

No només juguen amb els sentiments. Aquí, els hi agrada dir que tenim la “liga de las estrellas”, vull dir que hi ha mooooooolts quartos en joc, es mouen molts milions d’euros i aquests desgraciats decideixen també on van a parar els quartos, a la seva butxaca!!

I es que només em ve al cap una solució, MATAR-NE algun!!

La setmana passada va venir al nostre camp un mitjamerda d’aquests, petitot i xulo com cap, i es va carregar el partit, com fan tots. Si aquell paio i els seus “ajudants” no haguessin arribat a casa…. segur que quan tornessin a pitar al Nàstic s’ho pensarien millor. No se, podria cremar-se el cotxe….amb ells dintre, es poden quedar sense frens…..hi ha tantes maneres d’avisar-los a tots…..

Però és clar, són com els delinqüents, només tenen drets, drets i més drets, estan protegits per tot i no s’els pot ni “insultar”. Al darrer partit el Maldonado li va dir una “coseta” i…..que? doncs targeta vermella directa i 2 partits de suspensió, i només 2 partits perquè els hi va anar a demanar disculpes (atenuant), si no m’el foten a la presó al menys.

Ningú té collons a posar les coses bé, o no interessa fer-ho. Fins el dia que no en passi alguna de grossa…..

SALUT I REVOLUCIÓ!!

Els “diables”…..dels collons!!!

Bé, ja es va acabar el tema del carnaval.

Una festa que jo mai he entès, però que la gent aprofita per sortir a fer el borinot pels carrers, per allò de que “tot s’hi val, que és carnaval” el personal treu a relluir la part més ridícula del seu ésser, on reclama el dret a vestir-se i comportar-se com la resta de l’any no pot fer. En fi, reprimits crec que és una paraula que defineix a tota aquesta immensa quantitat de gent que s’amaguen sota la màscara del que els agradaria ser la resta de l’any.

Molts nois vestits de noia, que reclamen la seva part femenina….o és la única manera de que les noies s’els mirin, noies vestides de putetes, que potser és l’únic dia de l’any que la “mama” les deixa sortir de casa com els hi agradaria anar sempre, perquè la “feina” la fan igual, nois vestits amb una granota de treball, com si això fós una disfressa!!! la quantitat de gent que s’ha de vestir així a diari per poder posar el plat a taula, així com vestits de metge (una bata blanca i au, al menys els de la granota s’embruten una miqueta…).

En fi, tota una fauna que personalment trobo bastant llastimosa.

Jo, vaig tot l’any disfressat, tot l’any faig broma i me’n foto del món, em poso una careta i espanto al de la vora, em vesteixo de Rambo per anar pel bosc al rovelló, canto sense vergonya unes havaneres i ballo per fer riure, tot l’any menys per carnaval, que faig vacances i gaudeixo mirant la resta del món.´

Però no és aquest el tema que avui m’ocupa i em preocupa.

La pregunta és simple, QUE COLLONS PINTEN ELS DIABLES A LA RUA DEL CARNAVAL???

A veure, la qüestió és simple, qui s’omple les butxaques per fer sortir aquests elements, propis d’una altra tipus de festa? perquè al final de tot, sempre hi ha “don dinero”, fixe! Segur que algú en treu “tallada” d’això, directa o indirectament.

La Rua, cada any és més llarga, hi ha més colles que hi participen, dura més….només falta que al davant de tot, marcant el pas de la resta hi vagin aquests incendiaris per fer-ho tot molt més lent i molt més pesat. La gent sortim a veure les carrosses, la gent disfressada, a veure com ballen, a escoltar les músiques i veure els molts colors que ens porta el carnaval. Perquè hem d’aguantar aquesta parida, i dic parida no perquè no m’agradin els diables, que si que m’agraden, però en el seu context adequat, al seu moment, a la seva festa pròpia, els correfocs.

A veure, per parts i només amb una miqueta de sentit comú, només una miqueta coi!! El 95% dels crios que són als carrers esperant que passin les carrosses, van disfressats. Heu vist que és el que hi posa més gran a les etiquetes de les disfresses aquestes?? Material: Polièster, plàstics….tot altament inflamable i diu ben clar que ho mantinguis allunyat del foc si no vols que el teu fill es converteixi en la torxa humana….TOUCHÉ!!! Llavors, que passa? per poder veure-ho bé, et poses una hora abans ja al carrer, agafant un lloc, a primera línia amb la canalla…..arriben els diables i tots els carallots de foc, els nens tenen por i has de córrer a amagar-te al darrera o dintre d’una escala, amb la fortuna que quan tornes el teu lloc és ple de gent, i no canalla precisament, i feina rai si vols tornar a posar-te davant.

I això si tens sort i no s’et crema el nen, la nena o….la teva pròpia roba!!!

Si vull anar a una festa de foc, em vesteixo brut i vell, amb roba que es pugui foradar d’una cremada sense que a mi m’importi, ni a la meva dona, es clar. Però resulta que per carnaval, vas vestit normal, amb roba neta i “mudat”, i de sobte apareix una espurna volant, que encara que estàs amagat, et busca!!! et busca per apagar-se damunt la teva roba….aquella jaqueta que va costar tants diners la temporada passada, i que et tenia que durar 4 anys com a poc…..la segona temporada i ja serveix per colar el suc de taronja….

I com dic de Carnaval, dic pel seguici popular i totes aquestes festes on ens han fotut als diables i hem d’aguantar-los tant si com si no.

Només deixo una proposta a l’aire, que d’altra banda no tindran collons a posar en pràctica perquè de ben segur es quedarien sols, i és que si tan agraden els diables i elements de foc, perquè no els fan anar al final?? Així ningú es veuria obligat a aguantar-los i la resta aniria més lleugera. Passada la darrera carrossa, la del carnestoltes o el darrer element del seguici popular i després els diables amb els seus petards sorollosos i contaminants. Qui és quedaria a aguantar-los?? doncs quatre jovenets que els hi va el tema i prou. Es trobarien fent els seus saltirons ridículs per uns carrers ben buits.

Segueixo pensant que algú en treu quelcom d’això. Que li aprofiti doncs.