Com estàs? Emprenyat, Normal, Satisfet.

El passat diumenge la Pinfleseta va fer la primera comunió, i, com a pare, no vaig poder anar al camp a gaudir del nostre Nàstic.
Es va perdre el partit, em vaig quedar….fotut, però són tantes les sensacions per resumir-les en tres….i es que crec que ja ho estic assumint. Primer m’emprenyava molt, però molt, quan veia els nostres jugadors fent el passarell, mica a mica he vist que la cosa no podia millorar gaire. Poc a poc, m’he anat mentalitzant i ja no m’emprenyo, però no estic normal, i molt menys satisfet.
I es que jo soc molt optimista, i soc dels que sempre ha pensat i cregut que no baixaríem, que ens salvaríem, i tot i que la salvació és a la vora de….Lourdes, fins que no ho vegi no ho donaré per fet.
Ara, estic animat, doncs veig que per aquí tots teniu el nou tècnic a punt, director esportiu i jugadors i tot….la temporada propera anirà tot millor.
Això aixeca la moral. Gràcies!!!
Però realment estic animat (per la propera temporada), decebut (del joc d’aquesta temporada), trist (de no poder aguantar-nos a primera), content (d’haver vist grans equips, grans jugadors i grans entrenadors), sorprès (d’haver viscut victòries davant grans equips), més sorprès (d’haver viscut grans derrotes davant equipets), meravellat (d’haver vist grans equips amb petit pressupost), feliç (d’haver conegut gent i afeccions fantàstics), són tants els meus estats d’ànims però per resumir-ho us diré que estic ORGULLÓS (de ser del Nàstic).

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!!

Aquest post el vaig escriure el passat 16 de Juny al la web del Nàstic. El senyor Solà (webmaster), m’ho va publicar a la bústia de la web, passant de ser un post a una espècie d’article que molts varen llegir i  a més d’un li va agradar.

Llavors jo encara no tenia aquest espai, però ara que el tinc he recuperat el post i l’he penjat aquí, perquè sigui l’inici de totes les meves “cabòries” (com diu el Montilla de Polònia) del Nàstic, que aniré penjant tal com vagin sortint.

Probablement, aquí hi aniré posant més coses que allí, doncs allí cal tenir un respecte i guardar unes formes (que normalment guardo) però molts cops, quan arribo del camp, emprenyat i amb ganes de cagar-me en tot, no puc fer-ho….allí, però aquí si podré.

Tot és posar-s’hi!!

Com tot a la vida.

Ja fa uns dies que això està en marxa i bé per manca de temps o bé per no saber o bé per diversos deu-mil motius ….motius o excuses ?¿? ho tinc aturat.

Ahir, parlant amb el meu mestre i mentor, “el Villano”, em va dir que calia posar-s’hi, calia anar escrivint i publicant….i aquí estic rumiant per on començar.

Estic a punt d’anar al llit, vestit per l’ocasió…..(pijama) i al despatx que tenim muntat a casa, petit santuari on acompanyant a la tecnologia, digas-li pc, webcam, monitor TFT….. hi ha tot un seguit de fotos de la meva filla (a partir d’aquí Pinfleseta), la meva dona (a partit d’aquí Marulleta) i meves, els sogres, nebots cosins, amics…un reguitzell de dibuixos i treballs de la Pinfleseta guarnint les parets del despatx.

Ah! també hi tinc penjats 3 Hulks, un de cada mesura, i es que de gran he aconsseguit el meu heroi preferit de petit, el Increible Hulk, que el coneixiem en aquells anys com La Masa.

I es que els senyors de la factoria Marvel amb la seva fantasia inesgotable et feien somiar i gaudir, fent les delicies de molta gent jove, entre els quals m’hi trobava jo, veient com la cosa més normal del món aquells increibles personatges volar, travessar parets, estirar-se com una goma, ésser invisible, tenir característiques d’animals, viure dintre l’aigua,…..però això si, quasi tots acompanyats d’una força increible i sobrehumana que a mi particularment m’encantava, tenint com a màxim exponent al Increible Hulk, capaç de qualsevol cosa.

Bé, per avui ja n’hi ha prou, i es que això és viciós i demà el despertador intentarà fer-me començar el dia de mal humor a les 6 tot i que no ho aconseguirà, doncs no recordo haver-me despertat mai emprenyat ……i’m happy!!