SOM-HI NOIS!!

La nova temporada
és a punt de començar
enguany l’hem de “liar”
no parlem de collonades

Com sempre la il·lusió
aquest any ens acompanya
talment com la canalla
quan fan cagar el tió

Però potser que reservem
per si anessin mal dades
i calguessin garrotades
el bastó tan nadalenc

Que de més mai estarà
una mica de garrot
per picar-li el ganyot
a algun espavilat

A jugar doncs que ja toca
fotem canya a l’Espanyol
els hi marquem quatre gols
que ni olorin la pilota

Nastiqueres, nastiquers
la lliga ja ha arribat
i amb ella el matxambrat
perquè hom ho passi bé

I a vosaltres Jordi i Quim,
Tere, Silvia Potter, Núria
canteu-nos moltes victòries
que d’això en volem gaudir

I canteu-les amb fal·lera
doncs el somni es complirà
quan el Nàstic tornarà
a ser un equip de primera

M’acomiado, ves per on
abans que tot s’espatlle
i com diria el senyor batlle
….Toca Peron!!!

LA PENYA FILIPRIM

Bé, m’he compromès amb els meus amics de Tarragona Ràdio a presidir la penya Filiprim, dedicada amb tot el carinyo del món al grandíssim jugador Mohamed Rabiu Alhassan.

Com ha sortit això? Doncs com us ho diria, …. (musiqueta d’arpa, mirada enrera, ….)

A long time ago……resulta que el Nàstic va fitxar al mercat d’hivern a un jugador, procedent de l’Udinese i tot un desconegut per tothom.

Els vídeos, els informes, tot, absolutament totes les referències sobre el jugador eren immillorables, unes expectatives fantàstiques. Tots esperàvem amb ganes veure’l sobre la gespa, meravellant tothom i sortint del camp amb les dues orelles i la cua del àrbitre, i a espatlles dels afeccionats, qual “torarire”.

Però, (sempre hi ha un però) vet aquí que passaven les hores i del jugador no es sabia res, només que estava fitxat. Bé, passaven les hores….passaven els dies….passaven les setmanes…. 22, 22 dies van haver de passar perquè arribés a Tarragona!!!

Llavors, un cop aquí, la segona part, el segon “però”, resulta que el jugador no està a punt per jugar, no està adaptat al tipus de joc nostre, no entén cap idioma, no entén res, no està en forma, li falta ritme,…. és a dir, res de res, fiasco!

Han calgut no se quants mesos per poder veure’l jugar al camp, va debutar faltant 4 partits, o 5, no ho recordo, tant se val, tampoc recordo el seu joc, doncs va estar camuflat entre tots els altres els 15 o 20 minuts que va jugar. Crec que va arribar a tocar la pilota….

Des de el dia aquell no se si ha tornat a jugar, però el que està clar que no ha vingut a salvar al Nàstic, al menys enguany.

I que hi té a veure la penya Filiprim? Doncs aquest home no té massa pinta de futbolista, més aviat té pinta de maratonià, primet i escanyolit, tot i que alt. Un dia, a la retransmissió del partit de “Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat” (sempre l’escolto, i des del camp també) el Quim Pons deia que volia fundar la penya Diop, pels grans partits que ha fet des que va arribar, i l’Àngel Garcia també parlava bé de no se qui, vaig veure oportú enviar un correu electrònic proposant la penya Filiprim pel Rabiu que s’estava escalfant a la vora del camp. Crec que el sentit de l’humor és important sempre, i a mi m’agrada deixar la meva signatura catxonda sempre que puc.

El Jordi Blanch va agafar el repte, i va dir per antena que jo en fos el president, i aquí em teniu, com a president “virtual” d’una penya de la qual estic jo solet, de president, vocal, tresorer i soci o penyista….

I aquí us deixo el repte jo a vosaltres, podeu anar-vos apuntant a la penya, que quan en siguem uns quants hauré de fer quelcom.

Podeu fer-ho deixant un comentari o amb un e-mail.

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!

No puc marxar

Bon dia.

Veig que no puc estar lluny de Tarragona quan el Nàstic juga fora. No vaig poder ni escoltar-lo ni res de res, a les 11 de la nit em trucaren per dir-me que havien perdut. La llàstima és que no sigui per culpa meva, doncs quedaria arreglat no marxant més fora de la ciutat en diumenge.Lo fotut és que perden tant si hi soc com si no hi soc, si l’escolto com si no puc fer-ho….ja no se que fer.

Ja em disculpareu per la comparació, no vull ferir sentiments a ningú, però nosaltres, els afeccionats, som com una víctima dels maltractaments de la parella… quan ja et fan creure que juguen millor, que s’hi posen, que tot canviarà, et foten la bufetada un altre cop, que si tot canviarà, no passarà més….i la propera setmana…PLAF!!! tornem-hi, llavors, tornen a fer veure que juguen una miqueta bé, guanyen un partit…ja anem bé, ja no som els d’abans….PLAF!! A L’ALTRA GALTA!!!…i nosaltres però, seguim, perquè estimem al Nàstic…NEVERENDING HISTORY.

Esperem que acabi bé però, hem d’aguantar fins que acabi la lliga, i si la cosa sortís malament (crec que no) hem de fer rodar caps!!! Els que convinguin!!!.

Fa quatre anys era diferent, el Nàstic era temut als seus desplaçaments….ara jugar amb el Nàstic és puntuar segur, i al nostre camp….també!

En fi, a veure si aquesta setmana ens tornen a prometre quelcom de bo i guanyem al “último de la lista” 

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!

Entre els pebrots i el pessebre.

Va dir el senyor entrenador que hi havia xuaors que no havien complert (ens han pres el pel a tots) i que ja voriem quan tornarien a jugar.
Com que pitjor ja no podem anar, doncs de moment som equip de 2 B, soc partidari de que apliqui mesures tipus Koeman, les pomes podrides a la brossa directament, ni passar per la fracció orgànica, AL REBUIG!! i es posen jugadors de La Pobla, del Roda, dels juvenils o els infantils, que segur que deixaran la pell al camp molt més que els que tenim ara.

Sabeu que és això? És el Pessebre de Can Nàstic.
Està ple de figuretes, que estan sempre quietes, tenim reis que fan regals fantàstics als rivals, tenim aquell pescador que sempre té la canya a punt, però mai pesca res, tenim bou, tenim mula, la mare de Deu a la porteria, el grapat d’ovelles….que van de cap a l’escorxador, els tenim tots fins i tot tenim el personatge que més es veu tot i que està sempre amagat, el caganer del president. L’Àngel es veu que ha sortit volant el pobre, al veure el percal….i com no, com tot bon pessebre d’exposició hi ha els que paguen per veure’l que som nosaltres.

En fi…..dissabte a veure al Lluis i a alguns dels nostres que es salven de la cremà.

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!

Els àrbitres

Que deuen tenir aquests personatges que els posa pel damunt dels jugadors i els seguidors?? POT SER QUE SIGUIN LES BANYES???.

És una vergonya veure com aquest colectiu és capaç de jugar amb els sentiments de la gent, com es carreguen els partits, s’en foten dels afeccionats, dels jugadors i de qui convingui, amb total impunitat i molts, amb una xuleria desproporcionada que et fa sortir els instints més primitius i amagats: la violència, l’agresivitat i les ganes de matar.

Perquè ho fan? perquè són així? Doncs perquè són elements molt simples, són gent corrupte que es deixa subornar per qualsevol o simplement, que són a les ordres dels “jefe”, subordinats del Villar, el Sanches Arminio o dels equips grans, incapaços de decidir entre el bé i el mal, cobren una milionada i no volen deixar escapar la mamella.

I perquè els jugadors han d’ésser professionals, els entrenadors també i qui decideix el partit, al cap i a la fi, qui mana, és un miserable afeccionat que no es coneix ni el reglament?….

No només juguen amb els sentiments. Aquí, els hi agrada dir que tenim la “liga de las estrellas”, vull dir que hi ha mooooooolts quartos en joc, es mouen molts milions d’euros i aquests desgraciats decideixen també on van a parar els quartos, a la seva butxaca!!

I es que només em ve al cap una solució, MATAR-NE algun!!

La setmana passada va venir al nostre camp un mitjamerda d’aquests, petitot i xulo com cap, i es va carregar el partit, com fan tots. Si aquell paio i els seus “ajudants” no haguessin arribat a casa…. segur que quan tornessin a pitar al Nàstic s’ho pensarien millor. No se, podria cremar-se el cotxe….amb ells dintre, es poden quedar sense frens…..hi ha tantes maneres d’avisar-los a tots…..

Però és clar, són com els delinqüents, només tenen drets, drets i més drets, estan protegits per tot i no s’els pot ni “insultar”. Al darrer partit el Maldonado li va dir una “coseta” i…..que? doncs targeta vermella directa i 2 partits de suspensió, i només 2 partits perquè els hi va anar a demanar disculpes (atenuant), si no m’el foten a la presó al menys.

Ningú té collons a posar les coses bé, o no interessa fer-ho. Fins el dia que no en passi alguna de grossa…..

SALUT I REVOLUCIÓ!!

El “joc dels disbarats”.

Quan era petit, entre moltes coses que la canalla d’avui dia segur desconeixen, es jugava al “joc dels disbarats”.
Es tractava fer una rotllana entre tots, i seguint una direcció fer preguntes al del costat, i aquest contestar-la, i el del costat al següent, i així fins completar el cercle. Llavors un cop tots preguntats i contestats començava un a dir el que li havien preguntat d’un costat i el que li havien contestat de l’altre….¬¬ sortien respostes ben curioses a preguntes ben…..ben. I aquest era un dels passatemps.
Avui, passats molts anys em fixo que he tornat a la meva infancia, a la “tienna infancia”. Entre molts arguments que el dia a dia em dona per veure que es segueix jugant i segueix estant de moda “el joc dels disbarats” faré un petit apunt, com no, del meu estimat Nàstic.
Un cop feta la pregunta corresponent i havent rebut una resposta corresponent us diré que…..per un costat m’han dit que HAN DEIXAT MARXAR UN MITGCAMPISTA FRANCÈS (avorrit de no jugar l’home, que ens aniria de perles ara) i per l’altre costat m’han dit que ES FITXARÀ UN MITGCAMPISTA FRANCÈS (que es veu que en fa falta un amb urgència, de les característiques del que va marxar…)
……ara tots, al sentir una i l’altre……és quan esclateu a riureeeeeeeeee
JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA……MOLT BONAAAAAAAAAAAAA……JUASSSSSSSSSSSS……

Bé, com que la cosa sembla que donarà per molt (la cosa vull dir “el joc dels disbarats”), seguirem posant cosetes, que riure és molt bo, molt sa i molt recomanable!!!

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!

L’acudit

Pot ser que sigui una visió? que el Faro sigui un visionari? Per molt que em pesi, cal felicitar-lo per aquest acudit. A veure si el llegeix algú amb una miqueta d’amor propi i es posen a treballar per treure al Nàstic d’aquesta penosa situació a la clasificació i puja fins on li toca estar.

Va dir el presi “Maradona” que en 3 anys estariem jugant “a” Europa….(UEFA, Champions….és el que s’enten) però, no voldria dir que en 3 anys estariem jugant “amb” l’Europa, a tercera???.

Tot un misteri.

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!

Gran Abel!!

Sempre des de la meva total i absoluta ignorància i des del meu punt de vista aliè, però no menys capaç de criminalitzar qualsevol jugador, em pregunto perquè aquesta colla d’energúmens es dediquen a xiular a un jugador en comptes d’animar a l’equip?? dic jo que deuen saber molt de futbol…..molt??? molt poc vull dir. Són una colla d’inutils que en comptes de gastar energies insultant a l’àrbitre que és el que toca, es dediquen a xiular a un home des del primer minut. I perquè? perquè perd pilotes?….bé, si, alguna en perd….i?? al llarg de tots els partits, tots el jugadors perden alguna pilota, d’ambdós costats.

No cal anar a buscar anys passats per trobar “perles” al planter. Aquesta gent que xiula l’Abel que em poden dir per exemple del Miku? que corre molt?? si, és cert, corre moooooolt…..i?? que més fa?? normalment el seu joc consisteix a correr i correr, fer alguna “filigrana” amb la pilota, normalment coses boniques, començar a driblar un cop i un altre fins que….perd la pilota!! i quan la jugada no acaba així, quan al noi internacional no li prenen la pilota i pot xutar…..com acaba??? doncs la pilota fora de la porteria, lluny del cercat gol i si va entre els tres pals, va a les mans del porter. I la pregunta és….perquè no el xiuleu al Miku?? perquè corre molt?? aaaahhhhhhh que tonto soc…..

L’Abel, dintre del camp, amb el partit en joc només cal que el mireu. Sempre demana la pilota, no s’escaqueja mai, dona la cara i talla moltes jugades del rival també, posa la cama i fa faltes quan convé i si cal una tarja no es talla, lluita com el que més. Que és lent? doncs si, el seu joc és així, és “xuaor” de pensar, de crear joc i si, és lent i perd alguna pilota però, i les centrades que dona? i la visió de joc que té? no em puc treure del cap el segon gol del Maldonado al Poli, amb una centrada ES-PEC-TA-CU-LAR de l’Abel sense mirar des de la banda esquerra i mig camp….no vaig sentir a tots els anti Abel criticant-lo per allò, però tampoc vaig sentir cap paraula de reconeixement! I així doncs, que vol dir això?? que a més de burros, són orgullosos, ignorants i poca-soltes.

Avui l’Oscar li ha regalat una pilota al contrari a mig camp que sort hem tingut del porter, el Tortolero fent de les seves, tots, més o menys han anat fent alguna parida i només es xiula a un, l’únic que dona la cara. És més, quan acaba el partit, hagi jugat millor o pitjor els periodistes sempre el busquen i ell sempre parla, no com d’altres que s’amaguen.

Tot això a que és deu? a que un dia va fer unes declaracions “posant-nos a parir” a nosaltres, l’afecció? Doncs que voleu que us digui, el xicot va dir el que tots els jugadors pensaven i ell ho va deixar anar, per lo qual ja va demanar disculpes a tothom en el seu moment i aquí es tenia que haver acabat tot. No ho tenia que haver dit però la seva franquesa el va trair i no crec que ho tingui que pagar així.

El que s’hauria de fer és animar l’equip des del primer minut, que diem que som una gran afecció però n’hi ha de molt millors, encara que em dolgui dir-ho, i a la mateixa categoria, eh?? no cal anar a buscar lligues estrangeres i grans equips. Si quan acaba el partit no estem conformes és el moment de xiular, cridar o treure mocadors.

Com estàs? Emprenyat, Normal, Satisfet.

El passat diumenge la Pinfleseta va fer la primera comunió, i, com a pare, no vaig poder anar al camp a gaudir del nostre Nàstic.
Es va perdre el partit, em vaig quedar….fotut, però són tantes les sensacions per resumir-les en tres….i es que crec que ja ho estic assumint. Primer m’emprenyava molt, però molt, quan veia els nostres jugadors fent el passarell, mica a mica he vist que la cosa no podia millorar gaire. Poc a poc, m’he anat mentalitzant i ja no m’emprenyo, però no estic normal, i molt menys satisfet.
I es que jo soc molt optimista, i soc dels que sempre ha pensat i cregut que no baixaríem, que ens salvaríem, i tot i que la salvació és a la vora de….Lourdes, fins que no ho vegi no ho donaré per fet.
Ara, estic animat, doncs veig que per aquí tots teniu el nou tècnic a punt, director esportiu i jugadors i tot….la temporada propera anirà tot millor.
Això aixeca la moral. Gràcies!!!
Però realment estic animat (per la propera temporada), decebut (del joc d’aquesta temporada), trist (de no poder aguantar-nos a primera), content (d’haver vist grans equips, grans jugadors i grans entrenadors), sorprès (d’haver viscut victòries davant grans equips), més sorprès (d’haver viscut grans derrotes davant equipets), meravellat (d’haver vist grans equips amb petit pressupost), feliç (d’haver conegut gent i afeccions fantàstics), són tants els meus estats d’ànims però per resumir-ho us diré que estic ORGULLÓS (de ser del Nàstic).

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!!!!

Aquest post el vaig escriure el passat 16 de Juny al la web del Nàstic. El senyor Solà (webmaster), m’ho va publicar a la bústia de la web, passant de ser un post a una espècie d’article que molts varen llegir i  a més d’un li va agradar.

Llavors jo encara no tenia aquest espai, però ara que el tinc he recuperat el post i l’he penjat aquí, perquè sigui l’inici de totes les meves “cabòries” (com diu el Montilla de Polònia) del Nàstic, que aniré penjant tal com vagin sortint.

Probablement, aquí hi aniré posant més coses que allí, doncs allí cal tenir un respecte i guardar unes formes (que normalment guardo) però molts cops, quan arribo del camp, emprenyat i amb ganes de cagar-me en tot, no puc fer-ho….allí, però aquí si podré.