El MATXAMBRAT TEAM ha tornat….i ja en van quatre!!

Doncs si, enguany hi hem tornat, i perquè no dir-ho, ens ho hem passat millor que l’any passat….cada any va millor la cosa. Em sap greu pels que no heu pogut venir, però si tot va bé, si Déu vol i el temps no ho impedeix, el proper any hi tornarem i podreu ser-hi.

Ben matiners, hem arribat a Mequinenza a 1/4 de 9 del matí, havent parat abans a l’àrea de servei de Lleida a fer un cafetó per despertar-nos bé i un cigarret els que són addictes a la nicotina i no poden viure sense assaborir-la (això creuen).

Ja ben desperts i al lloc, ens hem posat la “roba de remar”, autocar i cap a Fraga que hi falta gent. Arribats al poble, com cada any a la recerca d’un WC per fer un darrer pipi abans d’engrapar tots els croissants, napolitanes de xocolata i sucs de fruita que som capaços de cruspir-nos i a recollir el dorsal que ens dona dret a agafar el kayak que coincideix numèricament amb el dorsal i la armilla salvavides.

Situats a la voreta del riu, amb el sol prement fort ja de bon matí, els nervis a flor de pell, esperant el tret de sortida que finalment ens permet començar l’aventura.

Kayak a l’aigua, nosaltres al damunt, pales en ma i som-hi, a remar!!!

I així anem, avall, trampejant, passant corrents que et porten a la vora, passant com pots pels petits salts d’aigua i llocs d’aigües mogudes, esquivant als que han bolcat, i quan ets tu qui ha bolcat, procurar que no et passi pel damunt la resta de canoes….bé, força bé.

Entretinguts i divertits, veient aquell que porta un gos dalt del kayak, aquell que porta un casc viking amb unes banyes enormes (o això sembla, tot pot ser que es tregui el casc i sigui un casc amb forats…), aquells altres que van dalt la canoa amb una bandera pirata o aquell pescador, ja a l’embassament final, que ha agafat un silur que com a poc pesa 50 kg, doncs el treu de l’aigua agafant-lo amb els dos braços per sota, surt la bèstia pels costats 1 metre i el paio amb prou feines el pot aixecar…curiós, tot molt curiós.

A mig camí, fem la paradeta a la desitjada síndria, refrescant i boníssima, que et senta d’allò més bé. I fet aquest kit-kat embarquem i ja no parem fins a Mequinenza, la part més dura del trajecte, doncs un cop a l’embassament, l’aigua és quieta i cal remar tota l’estona per avançar.

Un cop a Mequinenza, ens fotem una dutxa renovadora, anem a dinar i allí és on acabem de riure. El menjar, la beguda, la fresqueta del restaurant (a l’exterior hi ha 40 graus amb un airet que crema), els acudits, les conyes,…

Ja ben relaxats i descansats, finalment, l’acomiadament oficial dels membres del MATXAMBRAT TEAM. A uns probablement ja no els veurem més (enguany varem tenir una matxambrada alemana), a d’altres els veurem dintre d’un any i a d’altres els veurem l’endemà mateix.

Però una cosa si, no ens oblidarem mai d’aquest dia, per bo o per dolent, pel sol per l’aigua, pel dinar….pel que sigui, però ens varem agermanar i és un dia per recordar. I per si a algú se li mig oblida….mireu, feu click   AQUÍ

A reveure a tothom i gràcies!!!

SOM-HI NOIS!!

La nova temporada
és a punt de començar
enguany l’hem de “liar”
no parlem de collonades

Com sempre la il·lusió
aquest any ens acompanya
talment com la canalla
quan fan cagar el tió

Però potser que reservem
per si anessin mal dades
i calguessin garrotades
el bastó tan nadalenc

Que de més mai estarà
una mica de garrot
per picar-li el ganyot
a algun espavilat

A jugar doncs que ja toca
fotem canya a l’Espanyol
els hi marquem quatre gols
que ni olorin la pilota

Nastiqueres, nastiquers
la lliga ja ha arribat
i amb ella el matxambrat
perquè hom ho passi bé

I a vosaltres Jordi i Quim,
Tere, Silvia Potter, Núria
canteu-nos moltes victòries
que d’això en volem gaudir

I canteu-les amb fal·lera
doncs el somni es complirà
quan el Nàstic tornarà
a ser un equip de primera

M’acomiado, ves per on
abans que tot s’espatlle
i com diria el senyor batlle
….Toca Peron!!!

La parida de la partida de TV3

Estic veient la partida de TV3, a la seva quarta setmana. Programet entretingut, la canalla de vacances i bé, per passar una estoneta nafent, però com sempre (sempre hi ha un però) desgracien el programa amb una parida monumental, parida que no és altra que les dues jaies que surten a….taral·lejar cançons, dues dones d’aquelles cutres que fan pena, da Barsalona, que no fan més que donar la nota i enganyar als pobres concursants.
Senyors de TV3, treguin aquests dos rostolls del programa, i posin algú normal, que no vagi de graciós per la vida….ja en tenim prou d’aquests.

LA HISTÒRIA DELS BOMBERS

Ja fa bastants dies que a les notícies no paren de parlar de l’incendi d’Horta de Sant Joan, on malauradament, varen morir uns bombers.
I ara els han muntat una comissió d’investigació, hi ha tot un rebombori polític i un merder impressionant…. menjar pels periodistes.
Però la pregunta que em faig és, sortirà de tot això algun/s responsables finals?? doncs no, ja us ho avanço que no.
De tot això, recordo quan hi va haver l’incendi que una persona es va queixar públicament, i ho va denunciar, però no se l’ha tornat a sentir….quin misteri, i no se si el cridaran a declarar a la comissió aquesta. Potser seria massa esclaridor. Aquesta persona era, crec recordar, l’alcalde d’Arnes, un poblet de la vora d’Horta.
I aquest senyor, es va queixar de que els comandaments de torn, no se pas si bombers, forestals o polítics, no els van fer cas, ni els varen demanar ajut, ni varen comptar amb ells per res, quan són la gent del lloc qui millor coneix la zona i millor sap com actuar, si més no, on fer-ho. I com n’estic tant segur? Doncs bé, quan jo era jovenet, vaig anar a ajudar a apagar foc a un incendi que cremava de les muntanyes de Vilaverd, origen del foc, i enfilava cap a Rojals, pujant per aquelles valls, descontrolat. De Rojals varen baixar un grup d’homes, cap a Rojalons i el senyor Salvador Nogués (a.c.s.) alcalde de Rojals llavors, home fet i criat per aquelles terres i coneixedor d’elles com ningú, va parlar amb els bombers que hi havia allí, i els va dir on tenien d’anar per apagar el foc, i que calia fer per aconseguir-ho. Naturalment, els intel•ligents comandaments dels bombers, tant intel•ligents com els que hi ha ara pel que veig, el varen engegar a dida… que sabrà aquest pagès? ens voldrà ensenyar a fer la nostra feina?… La diferència és que el senyor Nogués i el grapat d’homes que va baixar de Rojals, alguns vinguts de Montblanc i d’altres llocs, i jo mateix, “armats”amb destrals i algun xerrac, varem anar a un lloc de la muntanya, lloc estratègic per on tenia que passar el foc indefugiblement en el seu camí de destrucció cap a Rojals, i allí començarem a tallar pinets i alzines, i fer una neteja ràpida del sotabosc i esperarem el foc, amb branques ben fullades de pi a les mans….us diré que després d’una bona suada i molt patir, el foc es va acabar allí. Mentre la història aquesta estava succeint, l’ hidroavió de ICONA (Instituto Contra la Naturaleza), ens anava passant pel damunt i buidava els seus dipòsits d’aigua….a sobre del que la gent de Rojals deia “el bosc de l’estat”, és a dir, el bosc que no era privat i calia protegir-lo. Però lo més fort del cas, és que el foc estava en terres privades, en bosc privat i l’aigua la buidava a més de dos kilòmetres d’on era el foc…llavors ja vaig veure que els interessos d’alguns estan per sobre de qualsevol cosa. I a Horta, gràcies a la inoperància o prepotència dels comandaments dels bombers han mort 5 persones, que suposo eren allí perquè se’ls hi manava, però no ho se, i no puc opinar. La única cosa certa és que no tenien que haver mort….allí.

REUS….CAPITAL???

Vinga home, però a qui amb dos dits de front i una miqueta, tan sols una miqueta de seny se li pot passar pel cap que Reus sigui capital d’alguna cosa que no sigui la capital dels traïdors i envejosos?

A la guerra del francès, quan Tarragona lluitava i es defenia com a capital important, a Reus varen sortir a rebre als francesos amb regals, ofrenes, les seves pròpies dones, i tot el que fos necessari per no lluitar i perquè no els destruïssin el poble. Ara, que no ens vinguin a vendre això com a negociació, és una rendició covard i traïdora, pròpia d’un poble materialista.

I en el que refereix a l’enveja…., sempre han estat desitjant el dels altres, sempre volen ser al mig de tot, sempre volen ser el centre de tot.

Alguns dels molts exemples, no poden suportar que Tarragona tingui mar….fins i tot hi va haver un projecte per fer arribar el mar a Reus, amb un canal…. pobres, si són un poble d’interior doncs són d’interior, i la costa per qui la mereix.

On ha anat a parar El Corte Inglés?? doncs per molt que els pesi, per molt que ho varen intentar, per moltes pressions,….l’han posat a LA CAPITAL!!, o potser es penseu que la gent aquesta són rucs? que us penseu que posaran uns grans magatzems, de la importància que tenen aquests a un poble qualsevol??? au vinga home, les coses importants van als llocs importants.

A Constantí, hi ha un aeròdrom, que el poble del costat se’l va apropiar, i li va posar el seu nom. Sempre s’han de fer veure com sigui, i resulta que hi ha companyies de vol, que per vendre bitllets amb destinació a l’aeròdrom de Constantí, li han de posar Barcelona al davant, perquè si no, la gent no ho coneix….penós.

Hi va haver un arquitecte molt famós, d’aquests que tenen el títol d’universal, que va néixer a un poblet de la província de Tarragona, concretament a Riudoms, és a dir, el gran Antoni Gaudí. I que passa? doncs el de sempre, l’enveja és molt dolenta i es clar, des de el poble del costat diuen que va néixer a Reus…. llastimós.

Un equipet de futbol de tercera, com el poble, sempre lluitant però sense resultats, amb un camp de futbol conegut com “el futbolín”.

I ara estan capficats en que volen ser la capital. Només ens cal esperar a que els polítics siguin coherents, amb una miqueta n’hi ha prou per veure-ho, i tinguin el seny necessari si no volen que Tarragona i la seva demarcació caiguin encara més avall d’on són, doncs amb el centralisme que patim de Barcelona ja és suficient.

Amb una capital forta tirarem endavant, i aquesta capital és TARRAGONA.

I així seguiríem fins a omplir pàgines i més pàgines, i no tinc més temps, només per la reflexió final, si a Reus li treus la U et quedes amb RES!

Qui s’han cregut que som nosaltres???

Els tites tites???

A veure si aquest maleït govern té collons de fer alguna cosa bona pel poble i de les que no dona vots. Si ja ho va dir aquell, El bon governant és aquell que és capaç de prendre  decisions impopulars pel bé del país (Matxambrat, 16/01/2010).

I perquè dic “és capaç de prendre” en comptes de “pren“, doncs molt senzill, perquè ni allò que li diuen dretes ni allò que es fa dir esquerres, ni tan sols allò que es fa dir centre tenen collons a fer-ho, son incapaços o no són capaços, per això ja no dic el verb en present d’indicatiu perquè com a molt, acabaria essent un condicional…prendria si…

Allò que es fan dir sindicats, (valents pocavergonyes, dropos i vividors…un altre dia ja en parlarem d’aquests) són prou forts per tenir al govern collat i incapaç de fer res que els posi en contra? No se quan hi ha eleccions, però si surt el titella del Rajoy, en dos mesos ja li tenen muntada una vaga general….la que ara no fan perquè van ben servits, amb les butxaques plenes els tenen comprats i no se’ls sent per enlloc.

I ara, l’inútil del Zapatero, no en té prou en enfonsar Espanya que l’han fet president d’Europa…que no els passi res. Ara que alguns països ja començaven a sortir de la crisi, arriba ZP a “desfacer los entuertos de las Europas”, pobre gent, i pobres de nosaltres, però nosaltres ja sabem qui enviem a la presidència, són ells que no saben.

Previsió els propers sis mesos, Alemanya i França que ja començaven a sortir de la crisi, tornen a entrar-hi de ple però (sempre hi ha un però), això si, la “Aliança de les Civilitzacions”, prioritat del ZP, va per bon camí!!!. L’Àngela Merkel ja parla l’àrab, el Sarkozy es defensa prou bé amb el mandarí i el mateix ZP ja sap dir “ies, ai laic it” en anglès quan va a llepar-li el cul al Obama.

Els governants d’avui dia, governen per la cadira, la seva, per no perdre-la. No treuen lleis que ajudin al poble, ni que millorin res que no sigui el seu futur o les seves butxaques. Tot el que fan passa pel sedàs de les eleccions….això ens donarà vots? ho aprovem, ens els traurà?? doncs no ho fem, i així els problemes que hi ha, lluny d’arreglar-se s’acaben enquistant i convertint-se en càncers donant com a resultat final la merda de societat que tenim muntada, on les lleis només protegeixen als delinqüents, als il·legals, i a hom que està fora de la llei. Aquests si que tenen drets, TOTS!!, la resta de mortals que portem una vida normal, que tenim una feina, una família i una llar que mantenir només tenim deures i obligacions, els drets són per la resta.

Aquest és un país de dropos i vividors, i no són capaços de fer-hi res, ja que a ells els hi bufa perquè tenen la vida assegurada.

Sempre plou sobre mullat

(I vaig dedicar el primer post del 2010 a desitjar sort i felicitat per tothom)

Com si no en tinguessin prou amb ser el país més pobre del continent americà, i dels més pobres del món sencer, com si no en tinguessin prou amb ser un país en que la corrupció a tots els nivells és a l’ordre del dia, com si tot això, barrejat amb la fam i la misèria, ara, la terra s’enfada i els envia un terratrèmol devastador i ho destrossa tot.

Pobre gent, ells vivien, més o menys feliços, però anaven fent, com va fent tota la humanitat, tirant endavant amb més o menys penúries, amb més o menys esforç, amb més o menys ganes, però vivint i seguint. És el nostre destí.

I ara que? doncs com ha passat a la història de la humanitat i com marca aquest nostre destí, a seguir endavant.

Molts s’hauran quedat pel camí, molts somnis que es perdran, molts d’altres hauran de seguir endavant amb el terrible pes d’haver de seguir sols o amb la manca d’algú estimat, la vida seguirà, el sol seguirà sortint cada dia per donar-nos vida a la resta, però durant molt de temps, aquest sol es veurà amb una capa de boira que no el deixarà lluir bé, tan sols el temps desfarà aquesta boira….tan sols el temps….tan sols per alguns….

Dintre d’algunes setmanes sabrem amb més o menys exactitud quantes persones hauran anat a veure al pare, ara es parla de 50.000 però que poden arribar a 250.000, i el tsunami de fa uns anys va ser demolidor…

La resta del món, s’ha abocat a ajudar-los, normal, però aquí apareixen els meus dubtes: Ja els arribarà tot l’ajut? El que haurien de fer els senyors de la ONU, amb els seus cascs blaus, és fer-se càrrec del tema.

És a dir, tu entregues una pila de tones de menjar i ajuts de tot tipus a un govern corrupte perquè els reparteixi a la gent? que dius home!!, estàs de conya? només la meitat o menys del material farà cap on es necessiti, la resta es perdrà pel camí. I aquí és on la ONU hauria d’agafar cartes i dir-los que ells s’encarreguen de repartir el material, menjar, aigua, medicaments i tot el que arribi i el govern a començar a treballar pel país, que si abans tenien feina ara se’ls ha multiplicat per 100.

El que més greu sap de tot això, aquí i a qualsevol lloc, és veure que molts dels que ho pateixen són canalla, i això si que és trist, els petits, que veuen trencada la seva infància amb esdeveniments en els quals ells no poden ser més que víctimes,  innocents víctimes.

Per tota la gent que ha patit el terratrèmol, per tots ells i per tots els infants que ho estan vivint, pels que no han sobreviscut….per tots el meu cor és amb ells.

BON ANY 2010!!

Hola de nou.

No, no he desaparegut ni tampoc m’he agafat 10 mesos sabàtics, simplement he estat mooooolt enfeinat.

Treballar, treballar i més treballar….i que n’he tret? doncs més feina, més mals de cap i les mateixes dificultats per arribar a final de mes, com la majoria de mortals. Així que he decidit fer un canvi, seguir treballant molt, però no abandonar el que és important, com ara aquest espai o jo mateix (em tinc molt abandonat).

En el seu dia us vaig dir que hi aniria posant tot allò que em treu la son, però fa molts dies que no ho faig….i no serà per manca guions!!

Així doncs, per reprendre l’activitat començaré per desitjar un molt millor any que el que hem abandonat a tota la gent bona, que n’hi ha molta. Lo típic, però lo cert, que us millori la vida en tots els aspectes possibles, sentimentals, econòmics…. i principalment de salut. Que trobeu el que us falta i aneu cercant, i com no, que tingueu molta SORT.

SORT, paraula de quatre lletres que hom relaciona amb el joc, però no és aquesta la sort que us desitjo, encara que també si ho voleu, sort en la resta d’aspectes vitals,…que els vostres adversaris facin tard el dia de l’entrevista de feina, que porteu la cafetera del Nespresso quan us caigui al damunt el piano, que després de 5 dies per baixar la pel·lícula sigui la versió que buscàveu, sencera i en l’idioma correcte,…hi ha tantes versions de la SORT que també podríem entrar en la discussió de que si el destí està escrit, que tenia que passar així i punt, però jo, per simplificar-ho li dic SORT, i aquesta és la que us desitjo!

(Si voleu deixar-me algun altre argument per la sort, estic obert, eh?)

Així que, lo dit, FELIÇ ANY NOY, SALUT, AMOR, DINERS I MOLTA SORT!!!

Recaptadors.CAT o lladres.CAT ??

Jo estimo el meu païs, m’agrada aquesta terra que m’ha vist néixer i on em toca viure, soc de la ceba, i tot el que sigui Catalunya, és sagrat.

Quan em vaig agafar el domini aquest, començaven a sortir els dominis .cat, però en els seus  inicis només es podia tenir si era un organisme públic, com ajuntaments i coses així. Passat el temps i ja oberta la veda, naturalment m’he mirat d’agafar el domini .cat, i he arribat a la conclusió de que, com sempre, això és un article de luxe i et toca pagar….i força!!!

Com és possible, que et vulguin cobrar (i et cobrin) una fortuna per tenir el domini de Catalunya quan fins i tot el .es del païs del costat, tot i ser molt més car que un .com o un .net surt a menys de la meitat de preu que  el .cat?

Només em queda pensar que és l’afany recaptatori del nostre estimat govern que s’ha omplert la boca milers de cops amb la ridícula frase “CATALANISTA I D’ESQUERRES” que els mou en aquesta direcció, totalment equivocada.

Anem obrint embaixades per arreu del món, gastant milions d’€, i tanquem la porta a la més gran embaixada que hi ha, internet. Allí on tohom podrà veure els dominis .cat, que apareixeran les pàgines als buscadors de tot el món.

Que en treieu de cobrar tant? quina despesa tan greu hi ha? potser heu d’anar treient la pols a diari a tots els dominis, i per això són cars? Ja se sap, el sou de “la quene”, el mister proper, seguretat social,….

Que no veieu que quan més dominis  hi hagi, més importants serem? Quan mé siguem, més forts serem, i més podrem demanar o si més no, més pes tindrà la nostra veu?

Ara, no tenim llengua reconeguda a Europa, ens treuen el català de les companyies de vol, i així anem,… cada cop pitjor.

Aneu a la merda, home!!! LLADRES!!! valenta manera de fer païs!!

Catalunya Ràdio, l’has cagat!

Feia molt que volia donar la meva opinió del tema i com em va dir el Villà , és qüestió de posar-s’hi, així que som-hi!!

Amb la reestructuració de la programació , senyor Catalunya Ràdio, l’has cagat….i molt!!

Comencem pels matins….que hem de dir dels matins?? Quan hi havia el Cuní, va marxar a les Amèriques i hi van posar a l’Antoni Bassas, vaig pensar…aiiii….. però va resultar que l’Antoni és un crack!, i li va donar al programa la seva personalitat i el va convertir en més referent que quan el portava en Cuní.

Jo, com moltí­ssima gent n’era un fan incondicional, les tertúlies, els convidats, les entrevistes, sense donar mostra de cap color polí­tic però amb el rerefons nacionalista que es desprenia, sempre defensant lo nostre, amb preguntes punyents i molts cops incòmodes per l’entrevistat, amb la seva crosta que tant va molestar a algú, i com no, acabant amb l’APM, genial programa que jo ja escoltava quan el feia als vespres abans del matí.

I amb tot això què? Doncs el foten fora i ens posen a la Neus Bonet.

La Neus, una gran veu, una gran locutora, però….no passa d’aquí­, de gran veu i gran locutora. La Neus hauria d’estar al Catalunya Informació llegint notí­cies, que és el que millor fa i la única cosa que sap fer. Quin desastre de programa!!

Per feina, dos copa a la setmana vaig a diverses ciutats de la província de Barcelona, i a les 6 del matí ja soc a la carretera. A les 8 ja he escoltat les mateixes notí­cies 3 o 4 cops!!!, talment com Catalunya Informació, això si, a cada moment ens van posant la falca que diu “El Matí de Catalunya Ràdio amb Neus Bonet” o ” tots fem el matíde Catalunya Ràdio amb Neus Bonet“…i ella va llegint, sempre el mateix i fa llegir als col·laboradors, sense cap gràcia, no desprèn sentiments el programa, no il·lusiona, avorreix directament. Algun cop, molt pocs, fa un comentari d’alguna notícia que mereix un comentari, bé per bèstia o per rara, tant se val, però es mereix un comentari i ella ens sorprèn sempre amb el mateix  “Deu n’hi do“….i aqui acaba el comentari de text.

Com que el programa ha baixat audiència, gens estrany, fins i tot per la televisió l’anuncien…i el que deia abans, cap a Catalunya Informació directa, doncs només cal veure aquell mig somriure forçat que fa, aquella mirada com de fàstic, que se’m passen les ganes d’escoltar-la del tot.

Ara les tardes, que tenim a les tardes? Un altre desastre!!

El Clapés i la seva colla estiraven molt, molt. Llavors ens van posar al Julià, que va ser un glop d’aire fresc doncs el Toni Clapés és bo, però no deixa de ser sempre el mateix….no se, acaba fent-se monòton de vegades. Al Julià  li va costar una miqueta, però va posar la seva personalitat, la seva signatura, i segons la meva opinió, va acabar escombrant al Toni Clapés fins i tot del record, era genial.

Ara, han fotut fora al Julià i ens han posat la Marta Alonso que acompanyada de la Flora Saura volen fer un programa que de moment, és molt lluny del cim posat pel Julià.

No té veu la Marta, així com la Neus té una gran veu, la Marta té una veueta, que surt sempre per sota de qualsevol que parli o soroll que hi hagi. No dona sensació de seguretat ni criteri. Si que el programa té la seva empremta, la signatura, però elles no són a l’alçada. Sota la meva opinió, eh?

I per acabar, el suplement que el mestre Xavier Solà va crear i posar al cim fent ombra a tots els programes de capde, ha quedat com un record….aquells “volta’l”, “i taaaaant”, la candòlia que ell ha fet famosa, els seus “xuxets”…. s’han quedat en un suplement normalet, per passar el matí però com el pots passar amb qualsevol altra cadena.

No obstant, també cal dir que Catalunya Ràdio segueix tenint una sèrie de programes conduïts per grans professionals que encara tallen el bacallà. El Manel Fuentes amb els seus Problemes Domèstics(collonut), el concurs d’idees del mestre Solà  (fantàstic), l’Ofici de Viure del Gaspar (sublim), el Cafè de la República (genial). Per mi són els quatre programes a seguir, ja que dels esports no es pot dir res, és com escoltar Barçalunya Ràdio. El visitant també és bo, però pels que no dormin així com La Nit dels Ignorants, (tot i que encara recordo al Carles Cuní­, que va marcar una època), ara no l’escolto….dormo.

Conclusions:

Al Matí escolto les primeres notí­cies i llavors poso el CD, a la tarda torno a escoltar al Clapés a RAC 1 i els caps de setmana no escolto la ràdio.