Avui la Marulli, la Pinfli i jo ens hem llevat d’hora, no sense esforç eh? els diumenges són els únics dies que podem descansar, traduït en dormir, una miqueta més. Esmorzar, carretera i cap a l’Hospitalet de Llobregat a veure quelcom que sempre veia per la televisió i no acabava de creure-m’ho.
Plovia a bots i barrals, tot el camí amb aigua, molta aigua però un cop deixada la Ronda de Dalt, per la sortida 14, uns carrerons, uns tomets i he aconseguit aparcar, després de trobar “La Farga”.
Ja a la cua per les entrades, hem començat a veure gent “rara”, gent disfressada, que no et deixen indiferent, ja que no pots més que mirar-los i, en un primer moment riure, doncs al no tenir costum et fa gràcia la cosa.
Però el riure es converteix en un al·lucini general un cop passes l’entrada, i te’n adones que potser el que fa riure ets tu, que vas vestit normal, de carrer, i allí dintre sembla que ets tu qui va disfressat i donant la nota….
Sabeu la quantitat de paios i paies, vestits dels personatges més ….desconeguts per mi la majoria?
Són vius!! existeixen!! He vist amb els meus ulls, personatges que jo creia que eren de còmic o dibuixos animats, caminant pel recinte i fent-se fotos amb la gent… el Doraemon, l’Inuyasha, la Kagome, la Sakura, el Kero, la Sailormoon, el Shaoran (tinc la Pinfli apuntant-me, jo no en conec a quasi cap) i una pila de guerrers amb grans espases i armes espectaculars que semblaven més les dalles dels pagesos que armes, però….
El que m’ha deixat estupefacte és veure tantíssima gent així, disfressada, uns molts ben caracteritzats, altres fen el ridícul, però tants!! I es veu que hi ha una bogeria pel Manga, o una bogeria per donar la nota i sortir per la tele, no ho se.
Inuyasha original Inuyasha Friki & company
El saló en qüestió, està bé, hi ha molt de tot, tot tipus de còmics, ninots, pòsters, pel·lícules, clauers, penjolls, guarniments, dibuixos, xocolata, gominoles, …. pots trobar el que vulguis en qüestió de Manga.
També hem menjat a lo japo, llençats per terra, amb els bastonets i coses que mengen als dibuixos animats…que si sopa de fideus dintre d’un pot de plàstic, arròs i més fideus, postres que ja no recordo el nom, begudes diferents….prou bé al cap i a la fi.
Resumint, avui he conegut Frikilàndia, i ens ho hem passat força bé.
Jo, per no donar la nota del tot i anar una miqueta del rotllo aquest, portava una samarreta que tinc del Son Goku que més d’un se l’ha mirat d’enveja….lo guapa que és!!!
El 23 de maig, el primer ministre australià, John Howard, va dir als musulmans que vulguin viure sota la Sharia islàmica que marxin d’Austràlia; en uns moments en què el govern es troba aïllant a possibles grups radicals que podrien en un futur llançar atacs terroristes contra el poble d’ aquesta illa-continent.
Així mateix, Howard va despertar la fúria d’alguns musulmans australians quan va dir que ha donat tot seu suport a les agències de contraintel·ligència australianes perquè espiïn en les mesquites que hi ha a la nació.
‘Els que han d’adaptar-se al arribar a un nou país són els immigrants, no els australians’, va expressar amb fermesa el mandatari. ‘I si no els agrada, que se’n vagin. Estic fart de que aquesta nació sempre s’estigui preocupant de no ofendre a altres cultures o altres individus. Des l’atac terrorista a Bali, hem experimentat un increment de patriotisme entre els australians’. ‘La nostra cultura s’ha desenvolupat sobre segles de lluites, proves i victòries de milions d’homes i dones que van venir aquí a la recerca de llibertat ‘, va afegir Howard. ‘Aquí parlem anglès fonamentalment’, va dir el primer ministre en un moment del seu enèrgic discurs. ‘No parlem àrab, espanyol, rus, japonès ni cap altra llengua. Per tant, si els immigrants volen convertir-se en part d’aquesta societat, ¡Que aprenguin el nostre idioma! ‘ El mandatari va continuar dient que la majoria dels australians són cristians. ‘Això no és una ala política ni un joc polític. Es tracta d’una realitat. Es tracta d’homes i dones d’ascendència cristiana que van fundar aquesta nació basant-se en principis cristians, la qual cosa està ben documentat en tots els nostres llibres. Per tant, és completament adequat demostrar la nostra creença en les parets de nostres escoles. Si Crist els ofèn, aleshores els suggereixo que busquin una altra part del món per viure, perquè Déu i Jesucrist són part de la nostra cultura ‘. ‘Tolerem les vostres creences, però heu d’acceptar les nostres per poder viure en harmonia i pau al nostre costat’, va advertir Howard. ‘Aquest és el nostre país, la nostra pàtria, i aquests són els nostres costums i estil de vida. Permetrem a tots que gaudiu de lo nostre, però quan deixeu de queixar-vos, de ploriquear i de protestar contra la nostra bandera, la nostra llengua, el nostre compromís nacionalista, les nostres creences cristianes o el nostre mode de vida. Us recomano que aprofiteu la gran oportunitat de llibertat que teniu a Austràlia. Aquí teniu el dret de marxar a on més us convingui!’ ‘A qui no els agradi com vivim els australians’, va prosseguir Howard. ‘Tenen la llibertat de marxar. Nosaltres no els obliguem a venir. Vostès van demanar emigrar aquí, així que ja és hora que acceptin al país que els va acollir’.
Les idees dels grans homes s’han de divulgar.
I la pregunta és, sentirem mai un discurs així al nostre país, fet per un mandatari?
….i es que gràcies a internet he pogut aconseguir al cap de molts anys el document que és, per mi, una de les joies de la corona.
Moltes llunes han passat des que ho vaig veure per primer cop, al Capitol, on no em perdia cap de les seves pelis, al cap dels anys la van passar per la tele i la vaig poder gravar….la dona es va encarregar d’esborrar-ho….sense voler.
Ara, l’he trobat aquí, a la xarxa i com que en tinc la oportunitat, ho vull compartir amb tothom.
Són 7 minuts de glòria del cinema, 7 minuts d’Òscar a la millor música, a la millor interpretació, direcció, actors secundaris, actrius, …..
Molt probablement, la majoria dels que veieu això em titllareu de sonat, exagerat, o molts d’altres adjectius que si voleu em podreu posar com a comentari, però no hi puc fer més, m’agrada….m’encanta!! el director, el paio que belluga el cap per cantar, la noia que obre els ulls desmesuradament escandalitzada pels crits barruers del Bud, …genial tot plegat!!
Apa, no us atabalo més i us deixo amb “il coro dei pompieri”.
Jo, el Vllano, prenent el control d’aquest blog per unes hores em prenc plens poders per actualitzar-lo i donar suport a la penya filiprim. A continuació unes tonteries per fer proves.
Salut!
Un rellotge que vull i no trobo. De fet un cop el vaig trobar, pero en demanàven uns 4000$ de segona ma. No portava suelto i vaig dir-li al soci que m’esperés que ja tornaria demà…
I que fàcil és manipular la gent, i més si ets “Vicente” (donde va la gente? Donde va Vicente!!)
La gran massa que formem tothom, els que vivim, treballem i votem aquí, estem ficats dins del sac dels polítics, que estan encaparrats a ubicar-nos a un o altre bàndol, segons el nostre pensament….o el seu??
Per parts, ara està de moda ésser d’esquerres, o això ens volen fer creure, i resulta que els dolents són els de dretes…. atenció, pregunta!! que són l’esquerra i la dreta??
.
A veure autoanàlisi:
-Em preocupa molt la salut del món, reciclo tot el que puc, estalvio aigua, intento fer el màxim per la natura….és ben clar, soc ECOLOGISTA!!
-Trobo molt bé les polítiques socials que es proposen actualment, és fantàstic que ajudem als països que ho necessiten, i que les pensions pugin, i el salari mínim, ….és ben clar, soc D’ESQUERRES!!
-Crec que és necessari ajudar les empreses, la petita i mitjana empresa que són el motor del país, crec que s’hauria de reduir la pressió fiscal que suporten, també s’hauria d’aprovar l’acomiadament lliure….és ben clar, soc DE DRETES!!
-Hi ha una massificació d’immigració il·legal, se’ls hauria de fer fora del país sense miraments, tant se val homes, dones que nens i sobre tot els moros, tots els moros que no tinguin papers ni feina, a morolandia….és ben clar soc D’EXTREMA DRETA!!
-Caldria tancar a la presó als empresaris que tenen a gent sense contracte de treball, que agafen immigrants il·legals per treballar i augmentar beneficis…és ben clar, soc SINDICALISTA TIRANT A EXTREMA ESQUERRA!!
-Però caldria fer polítiques que ajudant a l’empresari no perjudiquessin als treballadors i que pensades pels treballadors, no perjudiquessin a l’empresari, polítiques pensades per fer avançar el país creant treball i augmentant el benestar de tothom….és ben clar, soc de CENTRE!!
No em vull allargar més, però els meus pensaments i les meves ideologies són bastant més extensos que tot això, i s’hi poden afegir unes quantes descripcions més, i si soc tot això, en l’argot simple on estic ubicat? A qui he de votar?
Els partits que titllen de l’esquerra es fan dir “progressistes”, que si partit progressista, politiques de progrés, govern progressista….ho van dient i repetint un cop i un altre. Els comunistes ara van camuflats d’ecologistes. Arreu del mon, el comunisme se n’ha anat a la merda, i ells es canvien el nom i es fan dir ecologistes….pugen els vots per ells. Els partits que titllen de dretes diuen que són de centre, potser perquè la gent acaba creient-se que ser de dretes és dolent i ells mateixos també.
Una persona em deia un dia -jo soc treballador, sempre he estat treballador, jo voto al PSOE perquè soc “obero” i he de votar al Partit Socialista “Obrero” Espanyol….i aquest era el seu argument.
Tot això són uns quants exemples dels molts que hi ha que demostren LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES i de lo malament que ho passarem, perquè, al cap i a la fi, els polítics fan el necessari per no deixar anar la cadira….però d’aixo ja en parlarem un altre dia.
Bé, m’he compromès amb els meus amics de Tarragona Ràdio a presidir la penya Filiprim, dedicada amb tot el carinyo del món al grandíssim jugador Mohamed Rabiu Alhassan.
Com ha sortit això? Doncs com us ho diria, …. (musiqueta d’arpa, mirada enrera, ….)
A long time ago……resulta que el Nàstic va fitxar al mercat d’hivern a un jugador, procedent de l’Udinese i tot un desconegut per tothom.
Els vídeos, els informes, tot, absolutament totes les referències sobre el jugador eren immillorables, unes expectatives fantàstiques. Tots esperàvem amb ganes veure’l sobre la gespa, meravellant tothom i sortint del camp amb les dues orelles i la cua del àrbitre, i a espatlles dels afeccionats, qual “torarire”.
Però, (sempre hi ha un però) vet aquí que passaven les hores i del jugador no es sabia res, només que estava fitxat. Bé, passaven les hores….passaven els dies….passaven les setmanes…. 22, 22 dies van haver de passar perquè arribés a Tarragona!!!
Llavors, un cop aquí, la segona part, el segon “però”, resulta que el jugador no està a punt per jugar, no està adaptat al tipus de joc nostre, no entén cap idioma, no entén res, no està en forma, li falta ritme,…. és a dir, res de res, fiasco!
Han calgut no se quants mesos per poder veure’l jugar al camp, va debutar faltant 4 partits, o 5, no ho recordo, tant se val, tampoc recordo el seu joc, doncs va estar camuflat entre tots els altres els 15 o 20 minuts que va jugar. Crec que va arribar a tocar la pilota….
Des de el dia aquell no se si ha tornat a jugar, però el que està clar que no ha vingut a salvar al Nàstic, al menys enguany.
I que hi té a veure la penya Filiprim? Doncs aquest home no té massa pinta de futbolista, més aviat té pinta de maratonià, primet i escanyolit, tot i que alt. Un dia, a la retransmissió del partit de “Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat” (sempre l’escolto, i des del camp també) el Quim Pons deia que volia fundar la penya Diop, pels grans partits que ha fet des que va arribar, i l’Àngel Garcia també parlava bé de no se qui, vaig veure oportú enviar un correu electrònic proposant la penya Filiprim pel Rabiu que s’estava escalfant a la vora del camp. Crec que el sentit de l’humor és important sempre, i a mi m’agrada deixar la meva signatura catxonda sempre que puc.
El Jordi Blanch va agafar el repte, i va dir per antena que jo en fos el president, i aquí em teniu, com a president “virtual” d’una penya de la qual estic jo solet, de president, vocal, tresorer i soci o penyista….
I aquí us deixo el repte jo a vosaltres, podeu anar-vos apuntant a la penya, que quan en siguem uns quants hauré de fer quelcom.
Podeu fer-ho deixant un comentari o amb un e-mail.
Veig que no puc estar lluny de Tarragona quan el Nàstic juga fora. No vaig poder ni escoltar-lo ni res de res, a les 11 de la nit em trucaren per dir-me que havien perdut. La llàstima és que no sigui per culpa meva, doncs quedaria arreglat no marxant més fora de la ciutat en diumenge.Lo fotut és que perden tant si hi soc com si no hi soc, si l’escolto com si no puc fer-ho….ja no se que fer.
Ja em disculpareu per la comparació, no vull ferir sentiments a ningú, però nosaltres, els afeccionats, som com una víctima dels maltractaments de la parella… quan ja et fan creure que juguen millor, que s’hi posen, que tot canviarà, et foten la bufetada un altre cop, que si tot canviarà, no passarà més….i la propera setmana…PLAF!!! tornem-hi, llavors, tornen a fer veure que juguen una miqueta bé, guanyen un partit…ja anem bé, ja no som els d’abans….PLAF!! A L’ALTRA GALTA!!!…i nosaltres però, seguim, perquè estimem al Nàstic…NEVERENDING HISTORY.
Esperem que acabi bé però, hem d’aguantar fins que acabi la lliga, i si la cosa sortís malament (crec que no) hem de fer rodar caps!!! Els que convinguin!!!.
Fa quatre anys era diferent, el Nàstic era temut als seus desplaçaments….ara jugar amb el Nàstic és puntuar segur, i al nostre camp….també!
En fi, a veure si aquesta setmana ens tornen a prometre quelcom de bo i guanyem al “último de la lista”
Va dir el senyor entrenador que hi havia xuaors que no havien complert (ens han pres el pel a tots) i que ja voriem quan tornarien a jugar.
Com que pitjor ja no podem anar, doncs de moment som equip de 2 B, soc partidari de que apliqui mesures tipus Koeman, les pomes podrides a la brossa directament, ni passar per la fracció orgànica, AL REBUIG!! i es posen jugadors de La Pobla, del Roda, dels juvenils o els infantils, que segur que deixaran la pell al camp molt més que els que tenim ara.
Sabeu que és això? És el Pessebre de Can Nàstic.
Està ple de figuretes, que estan sempre quietes, tenim reis que fan regals fantàstics als rivals, tenim aquell pescador que sempre té la canya a punt, però mai pesca res, tenim bou, tenim mula, la mare de Deu a la porteria, el grapat d’ovelles….que van de cap a l’escorxador, els tenim tots fins i tot tenim el personatge que més es veu tot i que està sempre amagat, el caganer del president. L’Àngel es veu que ha sortit volant el pobre, al veure el percal….i com no, com tot bon pessebre d’exposició hi ha els que paguen per veure’l que som nosaltres.
En fi…..dissabte a veure al Lluis i a alguns dels nostres que es salven de la cremà.
Que deuen tenir aquests personatges que els posa pel damunt dels jugadors i els seguidors?? POT SER QUE SIGUIN LES BANYES???.
És una vergonya veure com aquest colectiu és capaç de jugar amb els sentiments de la gent, com es carreguen els partits, s’en foten dels afeccionats, dels jugadors i de qui convingui, amb total impunitat i molts, amb una xuleria desproporcionada que et fa sortir els instints més primitius i amagats: la violència, l’agresivitat i les ganes de matar.
Perquè ho fan? perquè són així? Doncs perquè són elements molt simples, són gent corrupte que es deixa subornar per qualsevol o simplement, que són a les ordres dels “jefe”, subordinats del Villar, el Sanches Arminio o dels equips grans, incapaços de decidir entre el bé i el mal, cobren una milionada i no volen deixar escapar la mamella.
I perquè els jugadors han d’ésser professionals, els entrenadors també i qui decideix el partit, al cap i a la fi, qui mana, és un miserable afeccionat que no es coneix ni el reglament?….
No només juguen amb els sentiments. Aquí, els hi agrada dir que tenim la “liga de las estrellas”, vull dir que hi ha mooooooolts quartos en joc, es mouen molts milions d’euros i aquests desgraciats decideixen també on van a parar els quartos, a la seva butxaca!!
I es que només em ve al cap una solució, MATAR-NE algun!!
La setmana passada va venir al nostre camp un mitjamerda d’aquests, petitot i xulo com cap, i es va carregar el partit, com fan tots. Si aquell paio i els seus “ajudants” no haguessin arribat a casa…. segur que quan tornessin a pitar al Nàstic s’ho pensarien millor. No se, podria cremar-se el cotxe….amb ells dintre, es poden quedar sense frens…..hi ha tantes maneres d’avisar-los a tots…..
Però és clar, són com els delinqüents, només tenen drets, drets i més drets, estan protegits per tot i no s’els pot ni “insultar”. Al darrer partit el Maldonado li va dir una “coseta” i…..que? doncs targeta vermella directa i 2 partits de suspensió, i només 2 partits perquè els hi va anar a demanar disculpes (atenuant), si no m’el foten a la presó al menys.
Ningú té collons a posar les coses bé, o no interessa fer-ho. Fins el dia que no en passi alguna de grossa…..
Bé, m’he compromès amb els meus amics de Tarragona Ràdio a presidir la penya Filiprim, dedicada amb tot el carinyo del món al grandíssim jugador Mohamed Rabiu Alhassan.
