MATXAMBRAT TEAM i la secció de rem.

Enguany hi hem tornat, com no, i hem tornat a gaudir de l’aventura de baixar el riu, amb una temperatura de 40 graus i l’astre rei sobre el cap, recordant-nos la nostra insignificança.

Però varem arribar bé, encapçalats per la sempre competitiva Olga, obrint pas i marcant el camí que la resta varem seguir….com varem poder.

Aquest any van haver-hi absències destacades, com ara el Villà que és un cobarderl de la pradera, el Juanma per no parlar, el Cancri que encara deu estar buscant peixos el fons del riu des que va convertir el kayak en un submarí…però ja hi tornaran.

Ens ho varem passar molt bé, la organització va ser perfecta, començant de xocolata amb coc per esmorzar, tota la que volguessis, i acabant amb la samarreta d’aquest any que és una passada de guapa i esportiva.

Per arrodonir-ho tot, varem trobar el lloc ideal per dinar, que no me’n  estaré de fer-li propaganda… RESTAURANTE ATENEA, a Torrente de Cinca, amb el molt amable César al capdavant.

Voleu menjar deliciós? Aneu al RESTAURANTE ATENEA, voleu manjar ràpid? Aneu al RESTAURANTE ATENEA, voleu bon servei? Aneu al RESTAURANTE ATENEA, voleu un bon preu? Aneu al RESTAURANTE ATENEA, voleu un lloc, espaiós, climatitzat on poder….Aneu al RESTAURANTE ATENEA. (Ah! i a banda del menú, tenen una varietat de tot tipus de carns a la brasa…. slurppp!!)

Aquest any li vaig posar un 10 a la organització del Descenso del Cinca, però la mateixa puntuació és pel RESTAURANTE ATENEA.

Ep!, i que no se’m oblidi, felicitar i agrair a tots els membres del MATXAMBRAT TEAM….per tot.

Tot perfecte, tot molt bé, i l’any que ve, més!!!

Amb tant del restaurant, m’ha agafat una gana….o sigui que vaig a dinar, que ja toca.

Seguirem explicant cosetes.

Alto a la guardia civ….urbana!!!

Ahir, a quarts de dotze del migdia, passant amb el cotxe pel barri em trobo un control de la guàrdia urbana. Just sortir de la mica de tomb que feia el carrer, em veuen, em miren la cara i em fan senyals perquè m’aturi a la vora d’ells. Des que em varen veure, fins que es decidiren van trigar una mica a decidir-se….dec tenir cara de viciós de l’alcohol.

Un cop aturat , s’acosta un agent i fent gala d’un nivell D de català, amb un accent propi de la plana de Vic…la cosa va anar així:

-Buenos días, estamos realizando un control preventivo de alcoholemia

-Ah, molt bé

-Puede parar el vehículo?

-Si home, i tant

-Me puede sacar el permiso de conducir?

-El de conduir? a si, ara mateix

Li trec el permís i ell li dona a un company perquè comprovi….a saber que va comprovar, tant se me’n refot.

Llavors em treu la boquilla de bufar, embolicada-segellada dintre d’una bosseta i em diu mentre a l’altre ma ja tenia la maquineta portàtil pel control…

-Extraiga la boquilla

Em va costar una mica treure-la del seu embolcall, la bossa estava ben segellada. Llavors em diu

-Introdúzcala en el agujero hasta que haga tope

Encara que soni rar, ho vaig fer, vaig posar la boquilla al foradet de la màquina, fins que va fer tope, llavors el paio em diu

-Sople fuerte y no pare hasta que no oiga le pitido de la máquina

Sense poder treure’m del cap al paio aquell de l’APM, em poso a bufar i just sona el PIP, deixo de fer-ho, però es veu que encara ho vaig deixar massa aviat, doncs la cosa no va anar bé i em diu

-Tiene que volver a soplar, y no se pare hasta que el pitido de la máquina haya acabado

Llavors, no ho vaig poder evitar i sense poder treure’m la visió del paio aquell de l’APM del cap, veient-me a mi  així li deixo anar

-PIM PAM TOMA LACASITOS!!!

i em poso a bufar com un esperitat fins que la màquina va deixar de pitar. El paio em mira com a perdonant-me la vida per la meva gracieta… si ho se li dic lo de “viva espanya, viva el rey, viva el orden y la ley”.

Acabat de bufar, m’acosta la màquina perquè jo mateix li tregui la boquilla i li dona la volta perquè veiés el resultat….  O.OO, que es pensava?? soc un ciutada exemplar!!!

Em torna el carnet de conduir. engego de nou el vehicle i foto el camp.

Que en treiem d’aquesta aventura??

Doncs  que a Catalunya, a la ciutat de Tarragona, un agent de la guàrdia urbana o policia local no tingui collons a parlar-me en català….és vergonyós!!! i més, quan jo li vaig estar responent i parlant en català!!! (benu, tret dels lacasitos).

Però que volem si partim de que els comandaments de la guàrdia urbana són de “l’Empordà”, i també parlen un català fluït com ara els agents aquests.

És el segon cop a la vida que em fan bufar, el primer cop va ser a Sòria, la Guardia Sivi con bigote, i la única diferència entre els dos cops és el color de l’uniforme. Les maneres i l’idioma els mateixos.

L’escola deu ser la mateixa….

QUE TRIST

Al Toni el Bombonsito

Benvolgudes i benvolguts.

És para mi un motivo de honda satisfacción haber conseguido, por fin, localizar y hablar con bombonsito….

Després de varis intents, per fi, avui l’he trobat. Aquest matí he passat per davant la feina del Toni, ja fa uns dies que em veig obligat a passar-hi, i avui si, he preguntat per ell i l’han cridat….ha sortit.

Bona persona com pocs, estic molt content d’haver-te vist.

S’ha desvetllat el “misteri” per ell, ja sap qui és el matxambrat, però no insistiu que no us ho dirà, eh??…un secret és un secret.

Toni, espero que no hagin de passar una pila d’anys per tornar-nos a veure, perquè la veritat, feia anys que no ens veiem, però ja se sap, la feina….sempre pencant, jo a la meva, tu a la teva i no ens movem. I al Nàstic, tu ets a gol i jo a preferent i no et veig ni de lluny!!!

En fi, us desitjo passeu un molt feliç any nou, que sigui molt millor que aquest i ja posats, ho faig extensiu a la resta de mortals.

BON ANY NOU, HAPPY NEW YEAR!!!

Hostes vingueren….

Anem a tractar una miqueta els temes aquests….especials.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Article 14
Igualtat davant la llei
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació
per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o
circumstància personal o social.

Atenció, PREGUNTES SENSE RESPOSTA!!

Perquè si un moro porta el fill al mateix col·legi que jo porto al meu, a ell li paguen els llibres i a mi no? perquè si un moro va al CAP amb qualsevol problema l’atendran a ell abans que a mi?, amb prioritat total  (ep, aquestes són les ordres que tenen dels de dalt els metges i infermeres del CAP de Salou, però vull suposar que si és al de Salou, deu ser a tots), perquè si obren un negoci tenen ajudes en forma de no pagament d’impostos els primers 4 o 5 anys i jo els pago des del primer dia, perquè a la farmàcia carreguen de medicaments, llets especials i de tot, pagat i subvencionat a raig quan si ho necessito jo, m’ho donen amb comptagotes i tenint que presentar quaranta justificants de que ho necessites, perquè…perquè…. hi ha tants perquès!!! i tots sense resposta.

I es clar, com que no és políticament correcte, ningú s’atreveix a acabar amb aquesta injustícia. Fins i tot al tiet Jordi Pujol, que un cop va dir parlant de no se que “…i el pis, pel moro”…(res més que la veritat!!!), però ho va dir en paraules clarament comprensibles per tothom, se li van tirar tots al damunt.

Perquè ens han rebaixat a ciutadans de segona als nadius del país, i als immigrants se’ls ha donat la categoria de ciutadans de primera?

Ja està bé que tinguin drets i tota la pesca, però no poden tenir-ne més que jo. Si jo pago una cosa, ells que la paguin també, i si a ells els hi subvencionen, doncs que m’ho subvencionin a mi també, els meus deures són els deures de tots els ciutadans com jo, no només meus. Igualtat per tothom!!!

….I DE CASA ENS TRAGUEREN!!

Els sindicalistes feixistes

Ja l’han tornat a embolicar, ja tenim una altra vaga general…que més que general es va quedar en sergent o brigada com a molt.

I es que hi ha una colla d’imbècils que s’aprofiten del sistema que tenim en aquest país per convertir-se en allò que s’omplen la boca criticant, en el major exponent antidemocràtic i feixista que es pugui trobar.

El dret a vaga és un dret que està reconegut i bla bla bla….si, d’acord, però el dret a treballar també està igualment reconegut i bla bla bla…i, segons tinc entès no es pot obligar a ningú a exercir un dret, potser es pot arribar a obligar a exercir un deure, però un dret no, doncs com que és un dret, tu esculls si ho vols o no ho vols. El govern em pot obligar a pagar una multa que m’hagin posat, però no em pot obligar a votar a les eleccions. El vot és un dret, i la multa un deure….enteneu la diferència?

Això és el mateix, si jo no vull fer vaga, no la faig, no em pots obligar a fer vaga.

Jo no combrego amb els sindicats aquests… vividors que s’aprofiten de la ignorància de la gent i de la seva manca de criteri per fer-los anar per on volen, i no és que ells tinguin els criteris molt clars. La única cosa que tenen clara és que treballar, lo mínim, i a ser possible res de res.

Per que ha d’omplir-se tot de “piquets” amenaçant la gent que vol treballar? Obligant-los a tancar les botigues sota amenaces, fent malbé panys, trencant vidres i punxant rodes de camions, taxis o autocars que no volen fer vaga… això, per mi només té un nom  FEIXISME.

Són els nazis actuals, si no penses com jo, et farem la pell…. Si ells diuen que hi ha vaga general, ha d’aturar-se tot, clar, com que ells no tenen res a perdre, com que són uns pelats morts de gana que juguen amb els quartos que no són seus, tant se’ls en refot que es paralitzi un país, que les empreses pateixin…i que??? la empresa no és seva.

Aquesta mentalitat de la que fan gala és pròpia del segles XVIII i XIX, de la època de la revolució industrial.

I llavors s’omplen la boca dient que ha estat un èxit…..UNA MERDA!!!!  Ha estat un fracàs estrepitós, com la majoria de coses que fan. A qui es pensen que enganyen? Quanta gent hauria fet vaga realment?  És senzill preparem els SKINS o piquets, com vulgueu dir-lis, i que tanquin els accessos als polígons industrials, que no deixin entrar a ningú a treballar a les empreses grans (fàbriques, SEAT, …) i paralitzeu els transports (si veig un camió li foto foc, el punxo o li trenco el vidre, la majoria de camioners són autònoms, que han de fer? parar!) i finalment, que es vagin passejant els SKINS pels carrers tancant tot el que hi hagi obert…. i llestos, la vaga ha estat un èxit.

Senyors, em cal recordar-los que aquesta era la manera de fer de Hitler, Franco i tants d’altres? la llei de la por i el garrot, si no fas el que et dic, garrotada!!! i així com ells, llavors aneu dient que ha estat un èxit, que la gent no ha anat a treballar i totes aquestes animalades que escopiu després. El que feu és llàstima.

Però tal com els polítics d’avui dia, tot el que feu és per la trona, i si heu de reconèixer un fracàs us fotran al carrer i perdreu aquest poder que tant us agrada, eh?? i amb aquestes perspectives, feu el que faci falta, doncs la llei que tenim permissiva i molts cops inexistent sempre us empara.

A la fi, es veu molt clar això:

• SINDICATS = FEIXISTES

• PIQUETS = SKINS = FEIXISTES

(SKINS: grup de brètols covards que van en grups per atemorir als dèbils solitaris)

El MATXAMBRAT TEAM ha tornat….i ja en van quatre!!

Doncs si, enguany hi hem tornat, i perquè no dir-ho, ens ho hem passat millor que l’any passat….cada any va millor la cosa. Em sap greu pels que no heu pogut venir, però si tot va bé, si Déu vol i el temps no ho impedeix, el proper any hi tornarem i podreu ser-hi.

Ben matiners, hem arribat a Mequinenza a 1/4 de 9 del matí, havent parat abans a l’àrea de servei de Lleida a fer un cafetó per despertar-nos bé i un cigarret els que són addictes a la nicotina i no poden viure sense assaborir-la (això creuen).

Ja ben desperts i al lloc, ens hem posat la “roba de remar”, autocar i cap a Fraga que hi falta gent. Arribats al poble, com cada any a la recerca d’un WC per fer un darrer pipi abans d’engrapar tots els croissants, napolitanes de xocolata i sucs de fruita que som capaços de cruspir-nos i a recollir el dorsal que ens dona dret a agafar el kayak que coincideix numèricament amb el dorsal i la armilla salvavides.

Situats a la voreta del riu, amb el sol prement fort ja de bon matí, els nervis a flor de pell, esperant el tret de sortida que finalment ens permet començar l’aventura.

Kayak a l’aigua, nosaltres al damunt, pales en ma i som-hi, a remar!!!

I així anem, avall, trampejant, passant corrents que et porten a la vora, passant com pots pels petits salts d’aigua i llocs d’aigües mogudes, esquivant als que han bolcat, i quan ets tu qui ha bolcat, procurar que no et passi pel damunt la resta de canoes….bé, força bé.

Entretinguts i divertits, veient aquell que porta un gos dalt del kayak, aquell que porta un casc viking amb unes banyes enormes (o això sembla, tot pot ser que es tregui el casc i sigui un casc amb forats…), aquells altres que van dalt la canoa amb una bandera pirata o aquell pescador, ja a l’embassament final, que ha agafat un silur que com a poc pesa 50 kg, doncs el treu de l’aigua agafant-lo amb els dos braços per sota, surt la bèstia pels costats 1 metre i el paio amb prou feines el pot aixecar…curiós, tot molt curiós.

A mig camí, fem la paradeta a la desitjada síndria, refrescant i boníssima, que et senta d’allò més bé. I fet aquest kit-kat embarquem i ja no parem fins a Mequinenza, la part més dura del trajecte, doncs un cop a l’embassament, l’aigua és quieta i cal remar tota l’estona per avançar.

Un cop a Mequinenza, ens fotem una dutxa renovadora, anem a dinar i allí és on acabem de riure. El menjar, la beguda, la fresqueta del restaurant (a l’exterior hi ha 40 graus amb un airet que crema), els acudits, les conyes,…

Ja ben relaxats i descansats, finalment, l’acomiadament oficial dels membres del MATXAMBRAT TEAM. A uns probablement ja no els veurem més (enguany varem tenir una matxambrada alemana), a d’altres els veurem dintre d’un any i a d’altres els veurem l’endemà mateix.

Però una cosa si, no ens oblidarem mai d’aquest dia, per bo o per dolent, pel sol per l’aigua, pel dinar….pel que sigui, però ens varem agermanar i és un dia per recordar. I per si a algú se li mig oblida….mireu, feu click   AQUÍ

A reveure a tothom i gràcies!!!

SOM-HI NOIS!!

La nova temporada
és a punt de començar
enguany l’hem de “liar”
no parlem de collonades

Com sempre la il·lusió
aquest any ens acompanya
talment com la canalla
quan fan cagar el tió

Però potser que reservem
per si anessin mal dades
i calguessin garrotades
el bastó tan nadalenc

Que de més mai estarà
una mica de garrot
per picar-li el ganyot
a algun espavilat

A jugar doncs que ja toca
fotem canya a l’Espanyol
els hi marquem quatre gols
que ni olorin la pilota

Nastiqueres, nastiquers
la lliga ja ha arribat
i amb ella el matxambrat
perquè hom ho passi bé

I a vosaltres Jordi i Quim,
Tere, Silvia Potter, Núria
canteu-nos moltes victòries
que d’això en volem gaudir

I canteu-les amb fal·lera
doncs el somni es complirà
quan el Nàstic tornarà
a ser un equip de primera

M’acomiado, ves per on
abans que tot s’espatlle
i com diria el senyor batlle
….Toca Peron!!!

La parida de la partida de TV3

Estic veient la partida de TV3, a la seva quarta setmana. Programet entretingut, la canalla de vacances i bé, per passar una estoneta nafent, però com sempre (sempre hi ha un però) desgracien el programa amb una parida monumental, parida que no és altra que les dues jaies que surten a….taral·lejar cançons, dues dones d’aquelles cutres que fan pena, da Barsalona, que no fan més que donar la nota i enganyar als pobres concursants.
Senyors de TV3, treguin aquests dos rostolls del programa, i posin algú normal, que no vagi de graciós per la vida….ja en tenim prou d’aquests.

LA HISTÒRIA DELS BOMBERS

Ja fa bastants dies que a les notícies no paren de parlar de l’incendi d’Horta de Sant Joan, on malauradament, varen morir uns bombers.
I ara els han muntat una comissió d’investigació, hi ha tot un rebombori polític i un merder impressionant…. menjar pels periodistes.
Però la pregunta que em faig és, sortirà de tot això algun/s responsables finals?? doncs no, ja us ho avanço que no.
De tot això, recordo quan hi va haver l’incendi que una persona es va queixar públicament, i ho va denunciar, però no se l’ha tornat a sentir….quin misteri, i no se si el cridaran a declarar a la comissió aquesta. Potser seria massa esclaridor. Aquesta persona era, crec recordar, l’alcalde d’Arnes, un poblet de la vora d’Horta.
I aquest senyor, es va queixar de que els comandaments de torn, no se pas si bombers, forestals o polítics, no els van fer cas, ni els varen demanar ajut, ni varen comptar amb ells per res, quan són la gent del lloc qui millor coneix la zona i millor sap com actuar, si més no, on fer-ho. I com n’estic tant segur? Doncs bé, quan jo era jovenet, vaig anar a ajudar a apagar foc a un incendi que cremava de les muntanyes de Vilaverd, origen del foc, i enfilava cap a Rojals, pujant per aquelles valls, descontrolat. De Rojals varen baixar un grup d’homes, cap a Rojalons i el senyor Salvador Nogués (a.c.s.) alcalde de Rojals llavors, home fet i criat per aquelles terres i coneixedor d’elles com ningú, va parlar amb els bombers que hi havia allí, i els va dir on tenien d’anar per apagar el foc, i que calia fer per aconseguir-ho. Naturalment, els intel•ligents comandaments dels bombers, tant intel•ligents com els que hi ha ara pel que veig, el varen engegar a dida… que sabrà aquest pagès? ens voldrà ensenyar a fer la nostra feina?… La diferència és que el senyor Nogués i el grapat d’homes que va baixar de Rojals, alguns vinguts de Montblanc i d’altres llocs, i jo mateix, “armats”amb destrals i algun xerrac, varem anar a un lloc de la muntanya, lloc estratègic per on tenia que passar el foc indefugiblement en el seu camí de destrucció cap a Rojals, i allí començarem a tallar pinets i alzines, i fer una neteja ràpida del sotabosc i esperarem el foc, amb branques ben fullades de pi a les mans….us diré que després d’una bona suada i molt patir, el foc es va acabar allí. Mentre la història aquesta estava succeint, l’ hidroavió de ICONA (Instituto Contra la Naturaleza), ens anava passant pel damunt i buidava els seus dipòsits d’aigua….a sobre del que la gent de Rojals deia “el bosc de l’estat”, és a dir, el bosc que no era privat i calia protegir-lo. Però lo més fort del cas, és que el foc estava en terres privades, en bosc privat i l’aigua la buidava a més de dos kilòmetres d’on era el foc…llavors ja vaig veure que els interessos d’alguns estan per sobre de qualsevol cosa. I a Horta, gràcies a la inoperància o prepotència dels comandaments dels bombers han mort 5 persones, que suposo eren allí perquè se’ls hi manava, però no ho se, i no puc opinar. La única cosa certa és que no tenien que haver mort….allí.

Protected: REUS….CAPITAL???