A veure si aquest maleït govern té collons de fer alguna cosa bona pel poble i de les que no dona vots. Si ja ho va dir aquell,El bon governant és aquell que és capaç de prendre decisions impopulars pel bé del país (Matxambrat, 16/01/2010).
I perquè dic “és capaç de prendre” en comptes de “pren“, doncs molt senzill, perquè ni allò que li diuen dretes ni allò que es fa dir esquerres, ni tan sols allò que es fa dir centre tenen collons a fer-ho, son incapaços o no són capaços, per això ja no dic el verb en present d’indicatiu perquè com a molt, acabaria essent un condicional…prendria si…
Allò que es fan dir sindicats, (valents pocavergonyes, dropos i vividors…un altre dia ja en parlarem d’aquests) són prou forts per tenir al govern collat i incapaç de fer res que els posi en contra? No se quan hi ha eleccions, però si surt el titella del Rajoy, en dos mesos ja li tenen muntada una vaga general….la que ara no fan perquè van ben servits, amb les butxaques plenes els tenen comprats i no se’ls sent per enlloc.
I ara, l’inútil del Zapatero, no en té prou en enfonsar Espanya que l’han fet president d’Europa…que no els passi res. Ara que alguns països ja començaven a sortir de la crisi, arriba ZP a “desfacer los entuertos de las Europas”, pobre gent, i pobres de nosaltres, però nosaltres ja sabem qui enviem a la presidència, són ells que no saben.
Previsió els propers sis mesos, Alemanya i França que ja començaven a sortir de la crisi, tornen a entrar-hi de ple però (sempre hi ha un però), això si, la “Aliança de les Civilitzacions”, prioritat del ZP, va per bon camí!!!. L’Àngela Merkel ja parla l’àrab, el Sarkozy es defensa prou bé amb el mandarí i el mateix ZP ja sap dir “ies, ai laic it” en anglès quan va a llepar-li el cul al Obama.
Els governants d’avui dia, governen per la cadira, la seva, per no perdre-la. No treuen lleis que ajudin al poble, ni que millorin res que no sigui el seu futur o les seves butxaques. Tot el que fan passa pel sedàs de les eleccions….això ens donarà vots? ho aprovem, ens els traurà?? doncs no ho fem, i així els problemes que hi ha, lluny d’arreglar-se s’acaben enquistant i convertint-se en càncers donant com a resultat final la merda de societat que tenim muntada, on les lleis només protegeixen als delinqüents, als il·legals, i a hom que està fora de la llei. Aquests si que tenen drets, TOTS!!, la resta de mortals que portem una vida normal, que tenim una feina, una família i una llar que mantenir només tenim deures i obligacions, els drets són per la resta.
Aquest és un país de dropos i vividors, i no són capaços de fer-hi res, ja que a ells els hi bufa perquè tenen la vida assegurada.
(I vaig dedicar el primer post del 2010 a desitjar sort i felicitat per tothom)
Com si no en tinguessin prou amb ser el país més pobre del continent americà, i dels més pobres del món sencer, com si no en tinguessin prou amb ser un país en que la corrupció a tots els nivells és a l’ordre del dia, com si tot això, barrejat amb la fam i la misèria, ara, la terra s’enfada i els envia un terratrèmol devastador i ho destrossa tot.
Pobre gent, ells vivien, més o menys feliços, però anaven fent, com va fent tota la humanitat, tirantendavant amb més o menys penúries, amb més o menys esforç, amb més o menys ganes, però vivint i seguint. És el nostre destí.
I ara que? doncs com ha passat a la història de la humanitat i com marca aquest nostre destí, a seguir endavant.
Molts s’hauran quedat pel camí, molts somnis que es perdran, molts d’altres hauran de seguir endavant amb el terrible pes d’haver de seguir sols o amb la manca d’algú estimat, la vida seguirà, el sol seguirà sortint cada dia per donar-nos vida a la resta, però durant molt de temps, aquest sol es veurà amb una capa de boira que no el deixarà lluir bé, tan sols el temps desfarà aquesta boira….tan sols el temps….tan sols per alguns….
Dintre d’algunes setmanes sabrem amb més o menys exactitud quantes persones hauran anat a veure al pare, ara es parla de 50.000 però que poden arribar a 250.000, i el tsunami de fa uns anys va ser demolidor…
La resta del món, s’ha abocat a ajudar-los, normal, però aquí apareixen els meus dubtes: Ja els arribarà tot l’ajut? El que haurien de fer els senyors de la ONU, amb els seus cascs blaus, és fer-se càrrec del tema.
És a dir, tu entregues una pila de tones de menjar i ajuts de tot tipus a un govern corrupte perquè els reparteixi a la gent? que dius home!!, estàs de conya? només la meitat o menys del material farà cap on es necessiti, la resta es perdrà pel camí. I aquí és on la ONU hauria d’agafar cartes i dir-los que ells s’encarreguen de repartir el material, menjar, aigua, medicaments i tot el que arribi i el govern a començar a treballar pel país, que si abans tenien feina ara se’ls ha multiplicat per 100.
El que més greu sap de tot això, aquí i a qualsevol lloc, és veure que molts dels que ho pateixen són canalla, i això si que és trist, els petits, que veuen trencada la seva infància amb esdeveniments en els quals ells no poden ser més que víctimes, innocents víctimes.
Per tota la gent que ha patit el terratrèmol, per tots ells i per tots els infants que ho estan vivint, pels que no han sobreviscut….per tots el meu cor és amb ells.
No, no he desaparegut ni tampoc m’he agafat 10 mesos sabàtics, simplement he estat mooooolt enfeinat.
Treballar, treballar i més treballar….i que n’he tret? doncs més feina, més mals de cap i les mateixes dificultats per arribar a final de mes, com la majoria de mortals. Així que he decidit fer un canvi, seguir treballant molt, però no abandonar el que és important, com ara aquest espai o jo mateix (em tinc molt abandonat).
En el seu dia us vaig dir que hi aniria posant tot allò que em treu la son, però fa molts dies que no ho faig….i no serà per manca guions!!
Així doncs, per reprendre l’activitat començaré per desitjar un molt millor any que el que hem abandonat a tota la gent bona, que n’hi ha molta. Lo típic, però lo cert, que us millori la vida en tots els aspectes possibles, sentimentals, econòmics…. i principalment de salut. Que trobeu el que us falta i aneu cercant, i com no, que tingueu molta SORT.
SORT, paraula de quatre lletres que hom relaciona amb el joc, però no és aquesta la sort que us desitjo, encara que també si ho voleu, sort en la resta d’aspectes vitals,…que els vostres adversaris facin tard el dia de l’entrevista de feina, que porteu la cafetera del Nespresso quan us caigui al damunt el piano, que després de 5 dies per baixar la pel·lícula sigui la versió que buscàveu, sencera i en l’idioma correcte,…hi ha tantes versions de la SORT que també podríem entrar en la discussió de que si el destí està escrit, que tenia que passar així i punt, però jo, per simplificar-ho li dic SORT, i aquesta és la que us desitjo!
(Si voleu deixar-me algun altre argument per la sort, estic obert, eh?)
Així que, lo dit, FELIÇ ANY NOY, SALUT, AMOR, DINERS I MOLTA SORT!!!
Jo estimo el meu païs, m’agrada aquesta terra que m’ha vist néixer i on em toca viure, soc de la ceba, i tot el que sigui Catalunya, és sagrat.
Quan em vaig agafar el domini aquest, començaven a sortir els dominis .cat,però en els seus inicis només es podia tenir si era un organisme públic, com ajuntaments i coses així. Passat el temps i ja oberta la veda, naturalment m’he mirat d’agafar el domini .cat, i he arribat a la conclusió de que, com sempre, això és un article de luxe i et toca pagar….i força!!!
Com és possible, que et vulguin cobrar (i et cobrin) una fortuna per tenir el domini de Catalunya quan fins i tot el .es del païs del costat, tot i ser molt més car que un .com o un .net surt a menys de la meitat de preu que el .cat?
Només em queda pensar que és l’afany recaptatori del nostre estimat govern que s’ha omplert la boca milers de cops amb la ridícula frase “CATALANISTA I D’ESQUERRES” que els mou en aquesta direcció, totalment equivocada.
Anem obrint embaixades per arreu del món, gastant milions d’€, i tanquem la porta a la més gran embaixada que hi ha, internet. Allí on tohom podrà veure els dominis .cat, que apareixeran les pàgines als buscadors de tot el món.
Que en treieu de cobrar tant? quina despesa tan greu hi ha? potser heu d’anar treient la pols a diari a tots els dominis, i per això són cars? Ja se sap, el sou de “la quene”, el mister proper, seguretat social,….
Que no veieu que quan més dominis hi hagi, més importants serem? Quan mé siguem, més forts serem, i més podrem demanar o si més no, més pes tindrà la nostra veu?
Ara, no tenim llengua reconeguda a Europa, ens treuen el català de les companyies de vol, i així anem,… cada cop pitjor.
Aneu a la merda, home!!! LLADRES!!! valenta manera de fer païs!!
Feia molt que volia donar la meva opinió del tema i com em va dir el Villà , és qüestió de posar-s’hi, així que som-hi!!
Amb la reestructuració de la programació , senyor Catalunya Ràdio, l’has cagat….i molt!!
Comencem pels matins….que hem de dir dels matins?? Quan hi havia el Cuní, va marxar a les Amèriques i hi van posar a l’Antoni Bassas, vaig pensar…aiiii….. però va resultar que l’Antoni és un crack!, i li va donar al programa la seva personalitat i el va convertir en més referent que quan el portava en Cuní.
Jo, com moltíssima gent n’era un fan incondicional, les tertúlies, els convidats, les entrevistes, sense donar mostra de cap color polític però amb el rerefons nacionalista que es desprenia, sempre defensant lo nostre, amb preguntes punyents i molts cops incòmodes per l’entrevistat, amb la seva crosta que tant va molestar a algú, i com no, acabant amb l’APM, genial programa que jo ja escoltava quan el feia als vespres abans del matí.
I amb tot això què? Doncs el foten fora i ens posen a la Neus Bonet.
La Neus, una gran veu, una gran locutora, però….no passa d’aquí, de gran veu i gran locutora. La Neus hauria d’estar al Catalunya Informació llegint notícies, que és el que millor fa i la única cosa que sap fer. Quin desastre de programa!!
Per feina, dos copa a la setmana vaig a diverses ciutats de la província de Barcelona, i a les 6 del matí ja soc a la carretera. A les 8 ja he escoltat les mateixes notícies 3 o 4 cops!!!, talment com Catalunya Informació, això si, a cada moment ens van posant la falca que diu “El Matí de Catalunya Ràdio amb Neus Bonet” o ” tots fem el matíde Catalunya Ràdio amb Neus Bonet“…i ella va llegint, sempre el mateix i fa llegir als col·laboradors, sense cap gràcia, no desprèn sentiments el programa, no il·lusiona, avorreix directament. Algun cop, molt pocs, fa un comentari d’alguna notícia que mereix un comentari, bé per bèstia o per rara, tant se val, però es mereix un comentari i ella ens sorprèn sempre amb el mateix “Deu n’hi do“….i aqui acaba el comentari de text.
Com que el programa ha baixat audiència, gens estrany, fins i tot per la televisió l’anuncien…i el que deia abans, cap a Catalunya Informació directa, doncs només cal veure aquell mig somriure forçat que fa, aquella mirada com de fàstic, que se’m passen les ganes d’escoltar-la del tot.
Ara les tardes, que tenim a les tardes? Un altre desastre!!
El Clapés i la seva colla estiraven molt, molt. Llavors ens van posar al Julià, que va ser un glop d’aire fresc doncs el Toni Clapés és bo, però no deixa de ser sempre el mateix….no se, acaba fent-se monòton de vegades. Al Julià li va costar una miqueta, però va posar la seva personalitat, la seva signatura, i segons la meva opinió, va acabar escombrant al Toni Clapés fins i tot del record, era genial.
Ara, han fotut fora al Julià i ens han posat la Marta Alonso que acompanyada de la Flora Saura volen fer un programa que de moment, és molt lluny del cim posat pel Julià.
No té veu la Marta, així com la Neus té una gran veu, la Marta té una veueta, que surt sempre per sota de qualsevol que parli o soroll que hi hagi. No dona sensació de seguretat ni criteri. Si que el programa té la seva empremta, la signatura, però elles no són a l’alçada. Sota la meva opinió, eh?
I per acabar, el suplement que el mestre Xavier Solà va crear i posar al cim fent ombra a tots els programes de capde, ha quedat com un record….aquells “volta’l”, “i taaaaant”, la candòlia que ell ha fet famosa, els seus “xuxets”…. s’han quedat en un suplement normalet, per passar el matí però com el pots passar amb qualsevol altra cadena.
No obstant, també cal dir que Catalunya Ràdio segueix tenint una sèrie de programes conduïts per grans professionals que encara tallen el bacallà. El Manel Fuentes amb els seus Problemes Domèstics(collonut), el concurs d’idees del mestre Solà (fantàstic), l’Ofici de Viure del Gaspar (sublim), el Cafè de la República (genial). Per mi són els quatre programes a seguir, ja que dels esports no es pot dir res, és com escoltar Barçalunya Ràdio. El visitant també és bo, però pels que no dormin així com La Nit dels Ignorants, (tot i que encara recordo al Carles Cuní, que va marcar una època), ara no l’escolto….dormo.
Conclusions:
Al Matí escolto les primeres notícies i llavors poso el CD, a la tarda torno a escoltar al Clapés a RAC 1 i els caps de setmana no escolto la ràdio.
El 23 de maig, el primer ministre australià , John Howard, va dir als musulmans que vulguin viure sota la Sharia islàmica que marxin d’Austràlia; en uns moments en que el govern es troba aïllant a possibles grups radicals que podrien en un futur llançar atacs terroristes contra el poble d’aquesta illa-continent.
Així mateix, Howard va despertar la fúria d’alguns musulmans australians quan va dir que ha donat tot seu suport a les agències de contraintel·ligència australianes perquè espiïn en les mesquites que hi ha a la nació.
‘Els que han d’adaptar-se al arribar a un nou país són els immigrants, no els australians’, va expressar amb fermesa el mandatari. ‘I si no els agrada, que se’n vagin. Estic fart de que aquesta nació sempre s’estigui preocupant de no ofendre a altres cultures o altres individus. Des l’atac terrorista a Bali, hem experimentat un increment de patriotisme entre els australians’. ‘La nostra cultura s’ha desenvolupat sobre segles de lluites, proves i victòries de milions d’homes i dones que van venir aquí a la recerca de llibertat ‘, va afegir Howard. ‘Aquí parlem anglès fonamentalment’, va dir el primer ministre en un moment del seu enèrgic discurs. ‘No parlem àrab, espanyol, rus, japonès ni cap altra llengua. Per tant, si els immigrants volen convertir-se en part d’aquesta societat, que aprenguin el nostre idioma! ‘ El mandatari va continuar dient que la majoria dels australians són cristians. ‘Això no és una ala política ni un joc polític. Es tracta d’una realitat. Es tracta d’homes i dones d’ascendència cristiana que van fundar aquesta nació basant-se en principis cristians, la qual cosa és ben documentat en tots els nostres llibres. Per tant, és completament adequat demostrar la nostra creença en les parets de nostres escoles. Si Crist els ofèn, aleshores els suggereixo que busquin una altra part del món per viure, perquè Déu i Jesucrist són part de la nostra cultura ‘. ‘Tolerem les vostres creences, però heu d’acceptar les nostres per poder viure en harmonia i pau al nostre costat’, va advertir Howard. ‘Aquest és el nostre país, la nostra pàtria, i aquests són els nostres costums i estil de vida. Permetrem a tots que gaudiu de lo nostre, però quan deixeu de queixar-vos, de ploriquejar i de protestar contra la nostra bandera, la nostra llengua, el nostre compromís nacionalista, les nostres creences cristianes o el nostre mode de vida. Us recomano que aprofiteu la gran oportunitat de llibertat que teniu a Austràlia. Aquí teniu el dret de marxar a on més us convingui!’ ‘A qui no els agradi com vivim els australians’, va prosseguir Howard. ‘Tenen la llibertat de marxar. Nosaltres no els obliguem a venir. Vostès van demanar emigrar aquí, així que ja és hora que acceptin al Païs que els va acollir’.
Les idees dels grans homes s’han de divulgar.
I la pregunta és, sentirem mai un discurs així al nostre païs, fet per un mandatari?
Moltes llunes han passat des que ho vaig veure per primer cop, al Capitol, on no em perdia cap de les seves pelis, al cap dels anys la van passar per la tele i la vaig poder gravar….la dona es va encarregar d’esborrar-ho….sense voler.
Ara, l’he trobat aquÃ, a la xarxa i com que en tinc la oportunitat, ho vull compartir amb tothom.
Són 7 minuts de glòria del cinema, 7 minuts d’Òscar a la millor música, a la millor interpretació, direcció, actors secundaris, actrius, …..
Jo, el Vllano, prenent el control d’aquest blog per unes hores em prenc plens poders per actualitzar-lo i donar suport a la penya filiprim. A continuació unes tonteries per fer proves.
La gran massa que formem tothom, els que vivim, treballem i votem aquÃ, estem ficats dins del sac dels polÃtics, que estan encaparrats a ubicar-nos a un o altre bà ndol, segons el nostre pensament….o el seu??
Una persona em deia un dia -jo soc treballador, sempre he estat treballador, jo voto al PSOE perquè soc “obero†i he de votar al Partit Socialista “Obrero†Espanyol….i aquest era el seu argument.
Tot això són uns quants exemples dels molts que hi ha que demostren LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES i de lo malament que ho passarem, perquè, al cap i a la fi, els polÃtics fan el necessari per no deixar anar la cadira….però d’aixo ja en parlarem un altre dia.
