Jo estimo el meu païs, m’agrada aquesta terra que m’ha vist néixer i on em toca viure, soc de la ceba, i tot el que sigui Catalunya, és sagrat.
Quan em vaig agafar el domini aquest, començaven a sortir els dominis .cat,però en els seus inicis només es podia tenir si era un organisme públic, com ajuntaments i coses així. Passat el temps i ja oberta la veda, naturalment m’he mirat d’agafar el domini .cat, i he arribat a la conclusió de que, com sempre, això és un article de luxe i et toca pagar….i força!!!
Com és possible, que et vulguin cobrar (i et cobrin) una fortuna per tenir el domini de Catalunya quan fins i tot el .es del païs del costat, tot i ser molt més car que un .com o un .net surt a menys de la meitat de preu que el .cat?
Només em queda pensar que és l’afany recaptatori del nostre estimat govern que s’ha omplert la boca milers de cops amb la ridícula frase “CATALANISTA I D’ESQUERRES” que els mou en aquesta direcció, totalment equivocada.
Anem obrint embaixades per arreu del món, gastant milions d’€, i tanquem la porta a la més gran embaixada que hi ha, internet. Allí on tohom podrà veure els dominis .cat, que apareixeran les pàgines als buscadors de tot el món.
Que en treieu de cobrar tant? quina despesa tan greu hi ha? potser heu d’anar treient la pols a diari a tots els dominis, i per això són cars? Ja se sap, el sou de “la quene”, el mister proper, seguretat social,….
Que no veieu que quan més dominis hi hagi, més importants serem? Quan mé siguem, més forts serem, i més podrem demanar o si més no, més pes tindrà la nostra veu?
Ara, no tenim llengua reconeguda a Europa, ens treuen el català de les companyies de vol, i així anem,… cada cop pitjor.
Aneu a la merda, home!!! LLADRES!!! valenta manera de fer païs!!
Feia molt que volia donar la meva opinió del tema i com em va dir el Villà , és qüestió de posar-s’hi, així que som-hi!!
Amb la reestructuració de la programació , senyor Catalunya Ràdio, l’has cagat….i molt!!
Comencem pels matins….que hem de dir dels matins?? Quan hi havia el Cuní, va marxar a les Amèriques i hi van posar a l’Antoni Bassas, vaig pensar…aiiii….. però va resultar que l’Antoni és un crack!, i li va donar al programa la seva personalitat i el va convertir en més referent que quan el portava en Cuní.
Jo, com moltíssima gent n’era un fan incondicional, les tertúlies, els convidats, les entrevistes, sense donar mostra de cap color polític però amb el rerefons nacionalista que es desprenia, sempre defensant lo nostre, amb preguntes punyents i molts cops incòmodes per l’entrevistat, amb la seva crosta que tant va molestar a algú, i com no, acabant amb l’APM, genial programa que jo ja escoltava quan el feia als vespres abans del matí.
I amb tot això què? Doncs el foten fora i ens posen a la Neus Bonet.
La Neus, una gran veu, una gran locutora, però….no passa d’aquí, de gran veu i gran locutora. La Neus hauria d’estar al Catalunya Informació llegint notícies, que és el que millor fa i la única cosa que sap fer. Quin desastre de programa!!
Per feina, dos copa a la setmana vaig a diverses ciutats de la província de Barcelona, i a les 6 del matí ja soc a la carretera. A les 8 ja he escoltat les mateixes notícies 3 o 4 cops!!!, talment com Catalunya Informació, això si, a cada moment ens van posant la falca que diu “El Matí de Catalunya Ràdio amb Neus Bonet” o ” tots fem el matíde Catalunya Ràdio amb Neus Bonet“…i ella va llegint, sempre el mateix i fa llegir als col·laboradors, sense cap gràcia, no desprèn sentiments el programa, no il·lusiona, avorreix directament. Algun cop, molt pocs, fa un comentari d’alguna notícia que mereix un comentari, bé per bèstia o per rara, tant se val, però es mereix un comentari i ella ens sorprèn sempre amb el mateix “Deu n’hi do“….i aqui acaba el comentari de text.
Com que el programa ha baixat audiència, gens estrany, fins i tot per la televisió l’anuncien…i el que deia abans, cap a Catalunya Informació directa, doncs només cal veure aquell mig somriure forçat que fa, aquella mirada com de fàstic, que se’m passen les ganes d’escoltar-la del tot.
Ara les tardes, que tenim a les tardes? Un altre desastre!!
El Clapés i la seva colla estiraven molt, molt. Llavors ens van posar al Julià, que va ser un glop d’aire fresc doncs el Toni Clapés és bo, però no deixa de ser sempre el mateix….no se, acaba fent-se monòton de vegades. Al Julià li va costar una miqueta, però va posar la seva personalitat, la seva signatura, i segons la meva opinió, va acabar escombrant al Toni Clapés fins i tot del record, era genial.
Ara, han fotut fora al Julià i ens han posat la Marta Alonso que acompanyada de la Flora Saura volen fer un programa que de moment, és molt lluny del cim posat pel Julià.
No té veu la Marta, així com la Neus té una gran veu, la Marta té una veueta, que surt sempre per sota de qualsevol que parli o soroll que hi hagi. No dona sensació de seguretat ni criteri. Si que el programa té la seva empremta, la signatura, però elles no són a l’alçada. Sota la meva opinió, eh?
I per acabar, el suplement que el mestre Xavier Solà va crear i posar al cim fent ombra a tots els programes de capde, ha quedat com un record….aquells “volta’l”, “i taaaaant”, la candòlia que ell ha fet famosa, els seus “xuxets”…. s’han quedat en un suplement normalet, per passar el matí però com el pots passar amb qualsevol altra cadena.
No obstant, també cal dir que Catalunya Ràdio segueix tenint una sèrie de programes conduïts per grans professionals que encara tallen el bacallà. El Manel Fuentes amb els seus Problemes Domèstics(collonut), el concurs d’idees del mestre Solà (fantàstic), l’Ofici de Viure del Gaspar (sublim), el Cafè de la República (genial). Per mi són els quatre programes a seguir, ja que dels esports no es pot dir res, és com escoltar Barçalunya Ràdio. El visitant també és bo, però pels que no dormin així com La Nit dels Ignorants, (tot i que encara recordo al Carles Cuní, que va marcar una època), ara no l’escolto….dormo.
Conclusions:
Al Matí escolto les primeres notícies i llavors poso el CD, a la tarda torno a escoltar al Clapés a RAC 1 i els caps de setmana no escolto la ràdio.
El 23 de maig, el primer ministre australià , John Howard, va dir als musulmans que vulguin viure sota la Sharia islà mica que marxin d’Austrà lia; en uns moments en què el govern es troba aïllant a possibles grups radicals que podrien en un futur llançar atacs terroristes contra el poble d’ aquesta illa-continent.
Aixà mateix, Howard va despertar la fúria d’alguns musulmans australians quan va dir que ha donat tot seu suport a les agències de contraintel·ligència australianes perquè espiïn en les mesquites que hi ha a la nació.
Moltes llunes han passat des que ho vaig veure per primer cop, al Capitol, on no em perdia cap de les seves pelis, al cap dels anys la van passar per la tele i la vaig poder gravar….la dona es va encarregar d’esborrar-ho….sense voler.
Ara, l’he trobat aquÃ, a la xarxa i com que en tinc la oportunitat, ho vull compartir amb tothom.
Són 7 minuts de glòria del cinema, 7 minuts d’Òscar a la millor música, a la millor interpretació, direcció, actors secundaris, actrius, …..
Jo, el Vllano, prenent el control d’aquest blog per unes hores em prenc plens poders per actualitzar-lo i donar suport a la penya filiprim. A continuació unes tonteries per fer proves.
La gran massa que formem tothom, els que vivim, treballem i votem aquÃ, estem ficats dins del sac dels polÃtics, que estan encaparrats a ubicar-nos a un o altre bà ndol, segons el nostre pensament….o el seu??
Una persona em deia un dia -jo soc treballador, sempre he estat treballador, jo voto al PSOE perquè soc “obero†i he de votar al Partit Socialista “Obrero†Espanyol….i aquest era el seu argument.
Tot això són uns quants exemples dels molts que hi ha que demostren LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES i de lo malament que ho passarem, perquè, al cap i a la fi, els polÃtics fan el necessari per no deixar anar la cadira….però d’aixo ja en parlarem un altre dia.
Com ha sortit això? Doncs com us ho diria, …. (musiqueta d’arpa, mirada enrera, ….)
A long time ago……resulta que el NÃ stic va fitxar al mercat d’hivern a un jugador, procedent de l’Udinese i tot un desconegut per tothom.
Els vÃdeos, els informes, tot, absolutament totes les referències sobre el jugador eren immillorables, unes expectatives fantà stiques. Tots esperà vem amb ganes veure’l sobre la gespa, meravellant tothom i sortint del camp amb les dues orelles i la cua del à rbitre, i a espatlles dels afeccionats, qual “torarire”.
Han calgut no se quants mesos per poder veure’l jugar al camp, va debutar faltant 4 partits, o 5, no ho recordo, tant se val, tampoc recordo el seu joc, doncs va estar camuflat entre tots els altres els 15 o 20 minuts que va jugar. Crec que va arribar a tocar la pilota….
Des de el dia aquell no se si ha tornat a jugar, però el que està clar que no ha vingut a salvar al Nà stic, al menys enguany.
El Jordi Blanch va agafar el repte, i va dir per antena que jo en fos el president, i aquà em teniu, com a president “virtual” d’una penya de la qual estic jo solet, de president, vocal, tresorer i soci o penyista….
Bé, m’he compromès amb els meus amics de Tarragona Rà dio a presidir la penya Filiprim, dedicada amb tot el carinyo del món al grandÃssim jugador Mohamed Rabiu Alhassan.
